Tercers carrils?

L'acord entre ambdues institucions per al manteniment de les infraestructures de l'Illa en òptimes condicions amb la introducció de millores addients, és una política que, a priori, no admet cap tipus de qüestionament. Dit argument, emperò, no porta implícita cap necessitat d'ampliació. La raó subjacent a unes ampliacions com les esmentades és de tipus pragmàtic: millorar la fluïdesa del trànsit als trams més amunt citats. L'experiència ha demostrat que dita fluïdesa s'assoleix únicament de manera immediata, de tal manera que, passat un cert temps, els efectes inicials encara s'hauran multiplicat; és prou obvi que el nombre de vehicles privats en circulació es veu incrementat pel fet de disposar d'un espai més ample per transitar. D'altra banda, la inversió acordada no respectaria els estàndards de sostenibilitat que cal mantenir, ja que resulta ser un poderós incentiu per al transport privat: manca una solució compromesa amb la realitat actual, que no passi ineludiblement per l'ampliació de carrils, sinó, per contra, que aposti per la reducció del nombre d'automòbils, tot introduint un reforç del servei de transport públic que cobreixi efectivament aquests trams on s'afavoreix el col·lapse circulatori.

Davant d'aquesta cojuntura, els representants polítics haurien de mostrar l'enteresa suficient per evitar incórrer en els paranys del passat: les errades de l'avui no es poden esmenar amb les estantisses polítiques de l'ahir

Rosa Pedrera i
Guillem Capó.
Rebut per e-mail.