Des del portal major de la Seu fins a Cort, dilluns, a la sortida de missa, la comitiva institucional recorria solemnement el carrer de Palau Reial. Les voravies i les arcades estaven de gom a gom. Les notes de la banda de música donaven encara més solemnitat a la processó cívica. Això no obstant, comentàvem amb un diputat nacionalista sobre les dificultats que sempre ha tingut aquesta festa pels mallorquins mateixos, fins i tot ara que està catalogada com a Bé d'Interès Cultural. La litúrgia civil i religiosa de la Festa de l'Estendard és tan potent i única en el calendari de Mallorca que necessàriament hom s'adona de la magnitud de la solemnitat, precisament perquè hi conflueixen els símbols fundacionals del país i la fita del cap d'any institucional. Tot plegat mentre l'Església fa memòria de la història en clau teològica, però amb la mirada posada en el paper públic i viu que té com a catalitzador social. Manifestacions, ofrenes i colcades tenen, en el context del 31 de Desembre, un component socialitzador i pedagògic, perquè la història de la nostra nació, com la majoria, conté contradiccions i nafres que hem d'aprendre a reinterpretar cada any, sense por, sense complexos. Cap d'Any a Mallorca, tanmateix, és el reflex d'allò que no arribam a ser mai, entre moltes altres coses perquè no acabam d'entendre ni tenim la paciència suficient per reflexionar sobre les nostres pròpies contradiccions. Ho explicaré amb un exemple. He mirat tres agendes institucionals. Totes de Mallorca. La primera, d'un ajuntament governat per un equip amb consciència nacional, el 31 de desembre es limita a dir que és «la nit de cap d'any»; la segona, d'una institució insular, tampoc no fa cap esment de la Festa de l'Estendard i es limita a posar «nit de cap d'any»; la tercera, d'una institució acadèmica, és més respectuosa amb el santoral i en conseqüència el 31 de desembre hi figuren Sant Silvestre i Santa Coloma. Probablement és una anècdota, possiblement és una mostra que requeriria alguns matisos, però, de fet, és una demostració que alguna cosa no funciona bé en aquest país. I, mentrestant, dormint.