Violència domèstica

El sol fet que durant el passat dia de Nadal s'enregistrassin a Mallorca un total de vuit denúncies per violència domèstica és la més mostra clara que aquestes pràctiques il·legals, lligades al masclisme i a comportaments absolutament inadmissibles en el segle XXI, són una autèntica xacra. Com se sap, només es denuncia una mínima part d'aquestes pràctiques. I ja resulta cridaner que en un dia tan assenyalat com el de Nadal moltes llars es converteixin en un autèntic infern. En el seu conjunt, les xifres són esfereïdores. En els deu primers mesos de l'any es presentaren en tot l'Estat quasi 53.000 denúncies, mentre que a les Balears se superaren les 2.200. El fet que una part significativa d'aquestes denúncies hagi estat presentada per dones d'origen estranger és prou significatiu de quina és l'arrel del conflicte, almanco en un percentatge més que significatiu: l'econòmic. Que el món de la immigració es vegi immers en la problemàtica devora moltíssimes parelles de nacionalitat espanyola indica que les dificultats per sortir endavant en un món tan competitiu i consumista com l'actual du la tensió i la brutalitat. La normativa vigent és prou clara i s'ha d'acomplir. Però en paral·lel, la societat actual està quedant òrfena de valors democràtics i humanistes en tot allò que afecta la vida quotidiana. Aquesta potenciació de valors probablement pal·liaria l'actual increment de la violència domèstica. A poc a poc es va perdent l'obligació que té el fort de protegir el dèbil i també que la vida en parella és, en essència, llibertat, igualtat i solidaritat, els tres valors que han construït les societats modernes. Si les llars trontollen per manca de valors i dificultats econòmiques, aviat la societat en el seu conjunt se'n ressentirà.