Crec que Carrer de l'Argenteria, 36, d'Antoni Serra, publicada el 1995 per Editorial Pòrtic però ja enllestida des de finals de 1986 "com s'explica aquest retard de nou anys?", és no sols una de les millors novel·les de l'autor ans també una de les més commovedores de totes les que s'han dedicat a la irrupció i a les terribles conseqüències immediates d'aquell gloriós i tràgic engronsament "nacional" en el regne de Cavorques.
Particularment encertat resulta el punt de vista adoptat per a donar testimoni d'aquells esdeveniments: el de n'Ignasi o Nasi, un de tants portadors d'alguns dels llinatges infamats (però que, molt encertadament, l'autor no esmenta), un orfebre i comerciant ja molt empès d'edat, instal·lat en la llar rebuda dels seus majors en el carrer de l'Argenteria, a l'ombra de Santa Eulària. N'Ignasi, o Nasi, que considera que el principal tret del seu caràcter és la "fragilitat" imposada pel cúmul d'ofenses i de pressions que ha hagut de rebre tota la seva vida sense cap possibilitat de rebel·lar-se sinó és sortint de l'illa i passant a viure a una altra banda "és a dir, deixant d'esser el que és" i que de més a més ha d'aguantar les constants escomeses de la seva dona per tal d'atreure's, sigui com sigui, la benevolència de les forces vives que tenen la paella pel mànec, assistint a les manifestacions organitzades a la plaça de Cort, a una desfilada en honor del Comte Rossi, contribuint "generosament" a les recaptes per a sustentar el Movimiento, etc. I, fins i tot "suprema indignitat" assistint a l'afusellament d'Emili Darder, Antoni M. Qués i Antoni Matheu als murs exterior del cementeri, tot per por als eventuals abusos o represàlies que els pot suposar la seva condició de xuetes i el fet de figurar a la llista que la Falange havia fet amb els noms de totes les famílies dels descendents dels jueus convertits. La paciència amb la qual en Nasi s'empassa sense piular la murga permanent de la seva dona és un dels temes més ben construïts o més ben tractats de la novel·la. De fet, el personatge de la seva pobra dona esdentegada "perquè no vol afegir al seu cos res que no sigui d'ell, ni tan sols una dentadura postissa" resulta d'allò més creïble i desolador. Com també tenen un peculiar impacte els moments de pau que ateny el protagonista quan, a primera hora del dia, puja a veure el colomar que té instal·lat al terrat de ca seva. I té també una força especial la sobtada alegria i el rancor amb els quals dóna la benvinguda als avions que vénen a bombardejar la ciutat.
Ara m'ha estat un plaer el petit luxe de llegir 36, rue de l'Argenterie, la traducció al francès d'aquesta novel·la, realitzada per Renée Sallaberry i publicada per les éditions fédérop, gràcies a la iniciativa de l'Institut d'Estudis Baleàrics de fomentar les traduccions dels nostres narradors com la manera més efectiva de donar a conèixer les seves obres fora de les nostres fronteres. Justament, amb motiu de la celebració de la Fira del Llibre de Frankfurt, l'Institut ha donat un impuls addicional a la que ja era i continua essent una de les seves polítiques bàsiques. Així, al francès, s'ha traduït i publicat també La vida, tan obscura, de Gabriel Janer Manila. I a l'alemany s'han traduït i editat Avinguda de la Fosca, d'Antoni Serra; La lluna i els calàpets, d'Antoni Vidal Ferrando; Terra seca, d'Antònia Vicens; Difunts sota els ametllers en flor, de Baltasar Porcel; Els jardins incendiats, de Gabriel Janer Manila; Un cor massa madur, de Guillem Frontera; Joana E., de M. Antònia Oliver; Orient, Occident, de Maria de la Pau Janer; Fins al cel, de Pau Faner, i La ciutat dels espies indefensos, de Rosa Planas.
Sens dubte, no hi ha res més eficaç per a promoure arreu l'obra dels nostres narradors. L'IEB n'és especialment conscient i ho fa. Res pot motivar millor els lectors de les editorials, a la recerca de possibles textos publicables, que el fet de ja haver estat editat en una llengua que coneixen.
