El Consell de Mallorca ha anunciat, amb so de bombo i platerets, que dedicarà l'any 2008 al Rei en Jaume amb motiu del vuitè centenari del seu naixement. Ens hem d'alegrar? I tant! Pitjor aniria si des de Madrid ens obliguessin a celebrar les noces d'Isabel i Fernando, cosa que molt probablement preveu la reforma escolar que vol emprendre UPD, el partit, d'un blau intens, de Rosa Díez, Tito Boadella i Fernando Savater. Tanmateix, de cara a l'Any del Rei en Jaume, no podem dissimular la desconfiança que ens provoquen les passes que acaben de fer-se per posar en marxa el projecte. De bell antuvi, ja disposem d'un comitè polític i d'una foto (la dels polítics que formen el comitè). És cert que se n'està formant un altre, de comitè, aquest d'especialistes, que tindrà la missió de dissenyar el programa d'actes, homenatges i celebracions. Potser en lloc d'un, n'hi hauria d'haver una grapada. Vull dir, amb això, que els estudis han d'abastar els camps de la sociolingüística, de l'economia, de la religió, etcètera, fins a completar una revisió rigorosa de l'època que li va tocar viure. I amb el mateix esperit crític que els estudiosos s'apropin al passat, ho han de fer al present, perquè tota aquella història que va començar amb una batalla de moros i cristians encara no està closa, tot i que Carod n'anuncia un the end gojós per l'any 2014. En qualsevol cas, i a l'espera de conèixer les biografies dels components, aquest comitè inicial d'experts és digne de crèdit. La desconfiança neix de la supeditació del comitè intel·lectual al polític. El primer proposarà un programa i el segon l'ha d'aprovar, modificar o rebutjar. A mi em fa por, sobretot, que el condicioni manyosament "un suggeriment d'algun membre del Comitè de Savis a Madame Rosa, una espipellada d'er Arfonzo", per tal com ja hi ha un representant de tots els partits de l'arc parlamentari i s'ha cursat invitació als ajuntaments d'Andratx i de Calvià per la seva relació directa amb la Conquesta. Primer retret als organitzadors: el fet que les tropes catalanes desembarquessin a l'est de Mallorca és una anècdota que, per descomptat, no concedeix cap privilegi als batlles d'aquests dos municipis respecte als de la resta. Per afegitó, el fet de convidar Carlitos Delgado, l'home de l'euro per a normalització lingüística, em sembla una decisió poc rigorosa, criticable. En fi...! No hi ha dubte que la visió que en pugui tenir, de la figura del Rei en Jaume, el Partit Popular no pot coincidir, ni mínimament!, amb la del PSM o d'ERC. Aleshores, què es pretén amb aquest comitè? Configurar un programa de mínims? Seria una manera de fer els ous en terra. D'ençà que les institucions concedeixen per consens dignitats o diplomes a persones, empreses i associacions, en surt beneficiada la mediocritat més clamorosa. D'altra banda, el polític és d'esperit pragmàtic i sent predilecció per la foto ràpida. Reprovarà els actes acadèmics, els estudis massa rigorosos. De moment, per tant, la cosa no pinta bé, atès que ja s'anuncia un viatge institucional a Montpeller, ciutat on va néixer el Rei. I rere les autoritats, qui ens diu que no hi aniran els pensionistes, en un paquet que inclogui una visita a Lorda, amb dret a omplir un pitxer amb aigua beneïda, i a Montecarlo, per allò que el mallorquí més travat sap jugar a tuti...? Ben segur que l'Honorable Rodríguez, si encara tingués responsabilitats pròpies d'un Honorable Tot Terreny, organitzaria l'eixida a preu de patató, no endebades som a tocar de les eleccions i res com un viatge gratuït per augmentar el crèdit electoral. No vull passar, però, per un desbaratador de grans projectes. Insisteixo: hem de dipositar tota la confiança del món en el comitè d'especialistes. Però cal advertir-los. Per si de cas no ho saben, són a punt de posar el peu en un sorramoll. Compte, amics, a no deixar-vos influenciar pels polítics. No acaben de collar amb el rigor científic i si fiquen cullerada on no toca, acostumen a fer més mal que una pedregada de març. Estem (mireu que us ho repeteixo!) davant un d'aquests casos possibles. Allò que no han aconseguit els pesos pesants de l'espanyolisme de tots els temps, com és reduir a material de còmic la nostra història, poden aconseguir-ho els nostres volenterosos servidors de la pàtria amb quatre gloses coixes i un viatge institucional com il faut. S'entén a Montpeller, amb acompanyament de xeremies i ball de bot.