Lògica de partit i mesures lògiques

Però ja vos he dit que el tassó pot ser mig buit. El decret ahir aprovat amb fòrceps i encabit amb calçador en un govern que no vol aprendre a actuar com a tal, no conté la darrera paraula sobre el destí final de les àrees que diu protegir. Ja no és engrescador que per a treure el decret els partits del pacte s'han cregut en la necessitat de recórrer a tota casta de joc brut amb interessades filtracions i gens velades amenaces. Amb aquest enrenou, per una banda, mobilitzen els empresaris en demanda de seguretat jurídica i, per l'altra, allunyen els votants que voldrien tenir seguretat política. No basta fer bones coses -i repensar la destrucció territorial ho és-, s'han de fer bé i vendre millor. A més, aquest decret queda pendent d'un reglament posterior on, des d'ahir mateix, ja s'han fet sentir les diferències que se suporten (anava a escriure conviuen, però no m'he atrevit) en el pacte. No som dels que s'esveren davant del debat d'idees ni m'escabella que hi hagi divergències substancials en una coalició governamental. Fins i tot, ho trob sa i didàctic si se sap visualitzar. Però els socis d'aquest govern semblen encabotats en el contrari: tenen raonables i educades negociacions entre ells mentre dediquen esforços i recursos per a que els seus votants visualitzin les divergències. Deuen tenir millors assessors del que jo seria perquè, de ser-ho, dedicaria tot l'esforç per a què el govern aparegués en públic com una pinya i deixaria pels portaveus dels diferents partits la tasca de matisar les diferències. És clar que això obligaria a mantenir intactes les estructures dels partits i a no tenir-les empenyorades en el govern com ara les tenen. Sigui com sigui, abans de poder beure del tassó mig ple o mig buit, caldrà esperar el desenvolupament definitiu de les normes proteccionistes. Mentrestant, ens felicitarem de tenir un govern que pren mesures lògiques i ens acollonarem de tenir uns partits governants incapacitats per representar-ho.