cielo claro
  • Màx: 22.28°
  • Mín: 13.08°
22°

Poesia i ciència en Àngel Terron

À mon seul désir, d'Àngel Terron, pot interpretar-se com un dietari de practicant rigorós de la parenta pobra, que al mateix és un científic, per descomptat, i que de més a més domina suficientment l'anglès, en funció del seu treball professional, perquè set entrades de les trenta-una que composen el llibre li hagin sortit, amb tota naturalitat, en aquest idioma. Cal remarcar també la presència de disset poemes en prosa i tres consistents en una sola frase. Tot plegat donant com a resultat un conjunt més aviat inhabitual dins els usos i costums establerts del nostre gènere. Però evidentment la classificació taxonòmica d'un llibre com À mon seul désir no té gaire sentit, si cap. Com ens recorda l'autor a l'inici del poema Escoles de poesia, «No hi ha escoles de poesia, sols la contemplació», una traducció d'un vers de Yeats que segurament el millora veritat com un temple que massa sovint oblidem els afectats de lletraferidura. Per altra banda, l'autor, com a científic, està afectat també pel principi que «quan un vol descriure la realitat, neix la ficció». Sols la contemplació, eventualment, pot possibilitar fer una mica de camí efectiu. La contemplació que és repeteix -és un dir- amb molta dificultat, perquè «a la vida humana res no es repeteix, ja que nosaltres no som mai els mateixos, envellim i no podem renovellar els somnis». I encara es permet d'afegir, acte seguit: «Quasi no podem tenir somnis perquè no dormim». I alguna altra rampellada d'humor negre, com «i no s'estronca mai l'ànsia de cinèixer, malgrat que ens neguin el fons per a la investigació». Així, el poeta pot demanar-se: «Si tot s'esbaldrega, quina serà la nostra certesa?». Com també: «Hi ha cap ànima dins la nostra persona», com es tradueix a si mateix (tots els poemes en anglès estan acompanyats per la versió catalana).

D'entre aquest poemes en anglès cal destacar la sonoritat extraordinària de Puric and Pyrimidinic Bases i Descent, en la tipografia especial dels quals s'han destacat amb negreta les vocals en les quals recau l'accent fònic. Com és habitual en la producció d'Àngel Terron, la temàtica científica li proporciona sovint els millors poemes. Tal és el cas de The Carbon Cycle (El cicle del carboni), que és una punyent descripció del cicle d'aquest element en la natura. Però la ciència pot anar acompanyada del lirisme més deixatat, com és el cas de Some Ideas to Hammer Out, del qual no em resisteixo a reproduir tres versos de la seva versió catalana: «Puc arrebassar-ne un únic pètal / Sense ésser ferit als dits / Pel pol·len groc del present?». Un altre dels poemes en anglès que crida l'atenció del lector per l'agudesa del seu raonament és Fuzzy Chirality (Quiralitat difusa), que fa referència a l'existència d'una parella de ximeneies en forma d'hèlix levogira o dextrogira, lleugerament diferenciades per alguns petits incisos a la base, ene el qual Terron ens informa: «Un simple vinclament del residu d'aminoàcid senar/ dins la llarga cadena helicoïdal de la proteïna/ podria reflectir el mateix patró/ de les formes sorprenents fetes per purgar el fum».

«Jo no som un dels vostres» és el darrer vers del llibre, que clou el poema titulat Gregori Perelman renuncia a la medalla Fields de Matemàtiques («Quin pagament em podeu donar/ més gran que la pròpia emoció?»).

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.