algo de nubes
  • Màx: 18.93°
  • Mín: 9.02°
18°

Les Balears apedaçades o el poble inexistent

El sentiment de pertinença a un territori o nació pot ser més o menys complex i polivalent, sense ser contradictori. A les Illes he pogut observar que tothom se sent del seu municipi, de la seva illa, i potser de la seva comarca. Però més enllà, ve el problema. Uns (la majoria) se senten espanyols (una altra cosa seria especificar quina mena d'Espanya voldrien). Altres (la minoria) se senten pertanyents als Països Catalans. Finalment, hi hauria un tercer grup que no es manifestaria. Però, qui se sent «balear»? Pel que veig, és un concepte mancat de contingut si mai va existir.

La insularitat afavoreix la manca d'identitat col·lectiva, però tanmateix hauria d'haver-hi algun tipus de vincle amb contingut ideològic que identificàs l'Arxipèlag com un ens real. La denominació «Islas Baleares» fou totalment artificial, basant-se en un criteri més geogràfic que històric (menystenint l'arxipèlag pitiús), en tractar-se d'una denominació imposada des de Madrid amb la divisió en províncies de 1833. Això explica la poca fortuna que la denominació va tenir.

Recentment, els consells insulars i el seu desplegament han sintonitzat plenament amb el caràcter de cada illa, però han posat de manifest que el Govern autonòmic és una institució encara llunyana, més gestora que representant d'una identitat concreta, sobretot enfora de Mallorca. I per si no n'hi hagués prou, el concepte «balear» se l'han apropiat minories gonellistes per representar una suposada «llengua i cultura balear», en resposta a una inexistent invasió catalana que no veig per enlloc, i que en el fons és una continuació de la connotació provincial i centralista del terme «Baleares».

En definitiva: actualment, no pots parlar de poble o cultura balear.

Uns et diran que això no existeix, ni ha existit mai. Altres, et prendran per un d'aquests il·luminats que defensa «sa llengo baléà» expressant-se en castellà. Aleshores, què som en conjunt? Què podem dir més enllà de les illes, si cada illot va a la seva i no vol saber res dels altres? I sobretot, com ens hauríem de dir? Regne de les Mallorques? Arxipèlag Balear-Pitiús? No seria possible refer el concepte «balear» amb un nou contingut? Ser políticament correcte en aquest arxipèlag és francament difícil. Després ens queixam de la manca de veu que tenim a Madrid. Però com la podem tenir, si ni tan sols sabem què som?

A Canàries hi ha set illes, i fa anys que les forces regionals de cada illa van juntes als comicis com Coalició Canària. Té presència al Congrés i al Senat i ha pactat amb governs del PP i del PSOE, presideix el govern autonòmic, té cabildos insulars i batles en grans ciutats.

I aquí? Tenim quatre forces illenques només a Mallorca, barallades entre si, i totes minoritàries. Discutim si volem mallorquinisme, regionalisme, nacionalisme, sobiranisme o Països Catalans. A la resta d'illes, el seu pes és testimonial. Han hagut de passar 30 anys de democràcia per tenir el primer senador. I sobretot, cada illa va pel seu compte. Si no som Balears, què volem ser a Madrid?

Manel García. Palma.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.