Un dels tràilers de la nova pel·lí-cula de Hollywood American Gangster mostra un dels reis de hip-hop, Jay-Z, que amb una mà repassa un feix de bitllets de 500 euros durant una eixida nocturna per Nova York. Sense cap dubte, és tot un símbol del que li ha passat a la moneda americana aquests darrers mesos. El maig passat, Kuwait va decidir despenjar la seva moneda del dòlar, perque el canvi fos variable, i evitar que els seus ingressos del petroli caiguessin amb la moneda americana. Un rere l'altre tot un seguit de països han decidit que el dòlar no ofereix les garanties que volen. Aquesta setmana el banc central de Corea ha aconsellat a les navilieres del país a facturar-ho tot en el won coreà, i no en dòlars. Estan convençuts que el won serà mes estable que la moneda americana. Segons alguns, aquest és el final del dòlar que coneixíem. La caiguda potser va començar quan el president Richard Nixon va deixar de garantir el canvi de dòlars per or el 1971, en una mesura que ajudà a encoixinar el cost de la guerra del Vietnam. El superdòlar de Ronald Reagan, que en els anys 80 es mantenia gràcies a un nivell d'interessos altíssim impulsat per la Reserva Federal americana ha passat a la història, així com el dòlar impulsat per les inversions estrangeres que es feren als Estats Units durant el boom tecnològic i d'Internet en els anys 90. Ara, fins i tot l'Iraq ha dit que vol diversificar les reserves del seu banc central per no tenir-ho tot en dòlars, que cada dia valen menys. Joseph Stiglitz, premi Nobel en Econòmiques americà, el mes passat va dir que el sistema de reserves global es comença a esfilagarsar, i que assistim a un canvi fonamental en les idees sobre el paper del dòlar. Alguns dirien que aquí comença la transformació d'un imperi econòmic en quelcom de més dependent dels altres.