La lectura de l'entrevis-ta de Josep A. Calvo a Josep Massot i Muntaner, al suplement l'Espira d'ahir, em resultà d'allò més atractiva, sobretot per la capacitat que tenia, en el seu conjunt, de transportar el lector a escenaris de conflicte cultural. La paraula i la trajectòria de Massot i Muntaner és tan incisiva i pragmàtica que el converteixen sempre en un personatge d'especial interès en el panorama cultural. L'entrevista apareixia justament aquests dies en què escrivia un article per una revista cultural, sobre un vessant de la seva obra, per ventura el menys mediàtic i el menys considerat en el mercat cultural. Em referesc a la seva obra de perfil religiós, especialitat de la qual n'és un representant atípic i esponerós. Massot tanmateix no és un religiós qualsevol, ni un home d'església estàndard, però al mateix temps sempre ha mantingut una lleialtat i unes formes institucionals que han reforçat el seu posicionament analític i crític amb la realitat eclesiàstica. Allò que per ventura més ens ha interessat de la seva obra sobre el vessant cultural i el protagonisme de l'Església en els espais culturals ha estat precisament la seva capacitat de distanciar-se dels conflictes per apuntar-los encara amb més precisió. Aquesta mateixa actitud és la que manté generalment en la seva gestió empresarial, en la direcció de revistes i en la seva producció pròpia. Sembla un observador distant que analitza microscòpicament tot allò que passa al davant seu. Un intel·lectual que treballa apassionadament depurant de forma permanent qualsevol obstacle que apareix com a resultat d'una excessiva implicació emocional. Avesats a conviure amb la cultura mediàtica, acostumats a compartir espais amb el protagonisme i la notícia, habituats a consumir productes de supermercat, el paladar va perdent capacitat degustativa, el cor se'ns està acostumant a informatitzar els sentiments, i la vida social ens està convertint en individus antisocials, egoistes i sense arguments de comunicació. En contrast amb tot això, Massot apareix com un monjo antimediàtic, treballador en silenci, que comunica aquella saviesa que la vida nega als que la cerquen sempre fora de casa.