El passat dimecres un mitjà es feia ressò de l'edició pròxima del primer volum de memòries de Josep Benet. Al dia següent, aquest mateix diari avançava part de les memòries de Jordi Pujol. Es tracta de dos llibres escrits en primera persona, amb la intenció de contar el passat i explicar-lo en clau de present; dues obres que responen a un país i a la necessitat que en tenen els seus ciutadans de transmetre la seva experiència com a adob pel futur. He llegit els dos retalls amb delit, m'he sentit satisfet de fer part d'un únic univers cultural, però n'he degustat l'amargor que ha produït el buit d'obres d'aquest calat en els homes d'estat del nostre petit país. Observant les obres de Benet i de Pujol, l'aperitiu de les quals m'ha semblat una degustació exquisida, he associat aquestes memòries amb noms i cognoms de les Illes Balears i n'he deplorat el silenci. Mai no coneixerem allò que visqueren, mai no sabrem els seus punts de vista, mai no podrem accedir als seus somnis en conjuntures i en operacions de gran transcendència pel futur d'aquesta part de Catalunya que es resisteix a ser-ho. He sabut que Climent Garau n'està fent unes, de memòries; però són pocs, poquíssims els que hi pensen en escriure i transmetre tot allò d'invisible que ha donat sentit a les seves vides. Pensau amb mitja dotzena de noms, imaginau mitja dotzena de llibres de memòries, somiau la versió que han tingut sobre el país aquells personatges que han tingut o ocupat els espais més rellevants del poder, a casa nostra. Jovellanos, durant els seu captiveri, aquells anys primerencs del vuit-cents, ja es lamentava que a les Illes Balears hi havia il·lustrats, militars de prestigi, cronistes i governants significatius, però hi mancava reflexió, crítica, anàlisi i perspectiva en tot allò que es feia.Allò que hom lamenta sobretot no tenir, o tenir només a la menuda, és això precisament, no haver-nos convertit en una societat moderna, madura, transparent, liderada per ciutadans que tenen el país al cap i que són capaços de fer de la seva vida una proposta per contemplar el futur amb més passió.