Fa dos dies Miquel Nadal va rebre el suport majoritari de la militància de Palma per convertir-se en el President d'UM en el proper congrés. Nadal té Palma convençuda que el seu perfil és el d'una persona que es distingeix per la seva capacitat de gestió, pel seu coneixement de Mallorca i els seus problemes, i per la seva voluntat de convertir UM en una força nacionalista i alternativa al PP més mallorquí. A més, Miquel Nadal s'ha fet fort durant els darrers anys a partir de la seva campanya a Palma i una demostració ben important de la seva capacitat de feina.

Mentre a Palma se celebrava aquesta assemblea que marcarà el futur, a Londres es deia que Nadal representa el passat. No sé si aquestes afirmacions ajudaran a una entesa entre tots els grups que volen controlar el partit, però no semblen un bon camí. Miquel Àngel Grimalt, Miquel Ferrer, Guillem Ginard i Miquel Nadal són persones ben preparades per tirar endavant el seu partit i, a més, han estat capaços d'arribar a acords amb diferents formacions polítiques per aconseguir governar als seus municipis, al Consell o al Govern. Com? Dialogant. I si dialogant han arribat a acord amb altres partits, no serà possible arribar a acords dins el propi partit? Ja diuen que les pitjors bregues són les familiars, però val la pena evitar-ho, val la pena valorar el moment, les persones, les circumstàncies, les properes eleccions i els perfils necessaris si UM vol minvar força al PP. Un altre partit nacionalista no pot patir un afebliment a partir de crisis internes. En aquest sentit, és més important aconseguir la unitat interna abans de dur endavant iniciatives que deixen un partit ben baldat, perquè tanmateix l'experiència diu que no val la pena el que sumes si ho compares amb el que restes.

I, tal vegada, d'aquestes experiències n'hauria d'aprendre UM.