Empirisme, periodisme i futbol

No vaig poder seguir en directe el partit que es disputà el passat diumenge, a l'Estadi Santiago Bernabeu. A través de la ràdio i d'algun tall televisiu vaig tenir ocasió de comprovar la dimensió d'aquell encontre. Havia estat un gran partit de futbol, tant des del punt de vista de l'estètica com des del vessant competitiu. L'equip mallorquinista hi havia tingut un protagonisme extraordinari i hi surava una sensació de triomf moral per part de l'equip visitant. Un dia després, a través dels titulars dels diferents mitjans de comunicació locals, es ratificava aquella percepció de primera hora: un partidàs, un espectacle extraordinari, un Mallorca excel·lent, un encontre que havia guanyat el Madrid gràcies als ajuts arbitrals, etc. Fins aquí tot d'allò més normal, perquè el gran intel·lectual Boskov ja ho havia definit en forma d'epitafi: «futbol és futbol». L'opinió dels informadors també és així, se suposa que entre el titular i la crònica també hi ha una relació directa. Ho vaig comprovar a través d'una lectura dels continguts de les cròniques. Però, cada diari, de cada partit del Mallorca, en fa una valoració positiva, en forma numèrica, i destinada a reforçar els continguts dels titulars i de la crònica. I a partir de l'aplicació d'un mètode empíric i rigorós, mesurable en definitiva, ens adonam que els mateixos mitjans entren en contradicció respecte a tot allò que hem manifestat anteriorment. Si treballam les qualificacions individuals dels jugadors, en tots els mitjans consultats (tres) se'n deriven les conseqüències següents: primer, la suma dels punts dels jugadors del Madrid és superior als del Mallorca, per tant el Madrid va ser millor; segon, no va ser un partidàs ni un espectacle extraordinari, sinó un partit mediocre i de qualitat escassa perquè la mitjana dels dos equips (exceptuant Diari de Balears, amb 18 sobre 33 punts possibles) no supera la meitat de la puntuació possible; tercer, dels tres diaris consultats, el més crític amb el partit és el més generós amb els jugadors, la qual cosa posa de manifest que fins i tot aquells que gaudiren del partit, que se'n sentien orgullosos en un primer moment i així ho transmeten, després no consideren els jugadors mereixedors d'una puntuació equivalent amb les emocions viscudes. Si ens hem de guiar per les puntuacions, l'únic referent mesurable de què disposam, el partit de diumenge a Madrid va ser vulgar i mediocre, en el qual el Reial Madrid derrotà clarament el Mallorca per 105 (sobre 225 punt possibles) a 93 (sobre 225), segons la suma dels tres diaris. El Madrid va ser puntuat smb un 4,6 sobre 10 i el Mallorca amb un 4,1. A parer dels cronistes els dos equips suspengueren, sobretot el Mallorca.