La rondalla de les lleis

Dins aquest popurri de notícies curioses amb el qual ens desembafen de la política els mitjans de comunicació, ahir vaig llegir que al Regne Unit encara és vigent una llei que prohibeix morir-se en el Parlament, una altra que permet a les embarassades orinar en el casc d'un policia si no hi ha altra alternativa o una perillosa relíquia jurídica del passat que, en el barri antic de York, permet assassinar escocesos si duen casc i fletxes. Em passà pel cap pensar com s'ho faria el govern Antich en casos semblants. Si un partit soci del govern tengués interès a treure endavant, per exemple, el decret llei que permeti fotografiar un membre directiu d'ASAJA si se'l troba sobre un tractor sense participar en una manifestació, el primer que faria seria telefonar a un periodista amic per contar-li que la qüestió està tancada i que només ell ha aconseguit l'exclusiu avantatge sobre els competidors. L'endemà, la resta de mitjans cercarien veus, autoritzades o no, per treure el net de la gran notícia i trobar indicis prou fiables que la cosa és seriosa. Aquell que filtrà la nova es presentaria davant dels socis amb els diaris com a confirmació de la pressió social que existeix amb el tema i la conveniència de dur-lo ja a Consell de Govern. Davant de les notícies aparegudes, els socis s'encabronarien i filtrarien, als seus amics o als amics dels seus enemics, les claus de les divergències. El dia D a l'hora H, el/la portaveu del govern apareixeria davant dels mitjans per a reconèixer que en el Consell de Govern no s'ha pogut enllestir allò que, inexplicablement, havia duit a una reunió que hauria de ser de tràmit. El dubte que ens quedaria seria determinar si el/la portaveu s'empegueiria del «paperillo» o si el faria de gust; un tant pervers, però gust al cap i a la fi.