Des de l'altra cara del mirall

Ja ho saben, les banderoles s'han acabat, les que ja us imaginau. I han poblat les balconades i caps de cantó de les espanyolíssimes i fidels Ceuta i Melilla. Devien pensar que la cosa s'ho mereixia ja que, ni més ni menys que ses Majestats els Reis, els del nord, no tan màgics com els d'Orient però potser sí amb més poder ensabonador i, qui sap si amb més parné, els retien visita de cortesia. També ho saben, que Ceuta i Melilla pertanyen a un estat modern, obert, plural, ergo no tancat i altres adjectius pejoratius, i per això aprofiten qualsevol ocasió per fer voleiar la seva bandera, com fan els bons, els nord-americans. Segurament deuen pensar que quan ells fan ventar la bandera, i n'esgoten les existències, ho fan per mostrar la seva grandesa, la netedat de cor. No com fan altres, com per exemple els catalans, que treuen la bandera per mostrar que són diferents, que no volen ser grans, sinó petits, tancats, resclosos, passats de rosca, ancorats en idees que ells (els catalans no, els altres) diuen, amb un tel de despreci, decimonòniques, ni més ni pus que en Ferran VII o na Maria Lluïsa de Borbó, o n'Alfons XII (i ningú no gosa alçar la veu dels qui gosen restar ancorats a aquesta dinastia). Però vaja, això és pecatta minuta. O grossa, però no és d'allò que més m'interessa parlar. Sinó de cert provincianisme, ai las! ells que no ho són gens, o com a mínim presumeixen de no ser-ho, amb què han presentat el fet. Amb un maniqueisme més que escandalós. Fins i tot els programes del cor brut, de les xafarderies tètriques, s'hi han abocat a raig ple. (Potser més valdria tenir sempre folcklòriques que se separen o se sobredosifiquen o Belens Estebans que criden i s'esgargamellen per evitar que, a tothora, ens inoculin el mateix). Sí, han estat provincians i maniqueus. Han presentat les grandeses d'una banda, evidentment la seva, i les misèries de l'altra, la del Marroc. Però us heu posat a imaginar, què hauria passat si la cosa hagués anat a l'inrevés. Que hagués estat la Reina d'Anglaterra qui hagués retut una visita a Gibraltar? No m'ho vull ni imaginar. Segur que haurien parlat d'ingerències, de manca de cortesia, de prepotència, de colonialisme ancorat al passat, de velles rancúnies històriques i, els més heavys, que en aquest cas són quasi tots, haurien aprofitats editorials, davantals, píndoles ensucrades i altres escatologies periodístiques, per parlar, reivinidicar i deflarar, tothora i a tot cul, l'espanyolitat del Penyal de Gibraltar. Facin un petit, no cal que sigui gaire, esforç d'imaginació i s'ho mirin des d'un foradí. Segur que l'espectacle deu ser digne de veure.