A Balears el dijous passat llegesc una comunicació del Sr. Jordi Llompart damunt l'actuació injusta, segons ell, del Papa en la qüestió de la beatificació dels màrtirs de la persecució del 1934 i 1936-39. Es beatificaren 4 companys meus mallorquins, la senyora catalana que els acollí i dues monges mallorquines que guardaven gratuïtament els malalts de les famílies pobres.
Com es fa perquè un cristià sigui beatificat? El meu Institut, acabada la guerra, va posar fil a l'agulla i començà un procés, per demostrar que els esmentats cristians havien estat assassinats sols per motiu de fe. El primer que es va fer fou constatar que havien estat morts. I demanaren les fotos i les dades als arxius del cementeri de Barcelona. Fet això, s'havia de trobar els testimonis de la mort d'aquets set cristians. Uns dels millors testimonis fou la criada de la senyora Canyelles. Com que era obrera, els assassins no li digueren res. Confessà que la jornada del 18 de juliol de 1936 vingué un camió de la CNT, en baixaren uns obrers i metrallaren tres companys meus. El quart, el jove Pau, fou torturat tota la jornada i metrallat a la tarda. A les dues monges les torturaren, es diu si foren violades, cosa que no puc confirmar perquè no tenc dades certes. La senyora Canyelles fou la darrera.
Quan es tingué el dossier acabat, s'envia a Roma. Jo vaig acompanyar el Postulador (és a dir, l'encarregat de treballar en la recollida de dades) i ho entregàrem a l'oficina de la Santa Seu, perquè els teòlegs donassin el seu parer. Quin temps durà aquest procés? Cinquanta anys. Tots els beatificats han seguit el mateix procés. Uns més llarg i altres més curt. Per què no han estat beatificats els 16 capellans bascos i el capellà mallorquí Poquet? Perquè no s'ha fet el treball de demostrar que moriren en defensa de la fe o de les virtuts cristianes. I per què no s'ha fet aquest treball? A això jo no puc respondre perquè no tenc dades històriques a tal efecte.
El Sr. Jordi parla de «víctimes civils que no eren capellans ni monges». En la beatificació hi ha hagut simples cristians. És el cas d'un jove d'Alacant. En el judici se'l condemnà a mort perquè era catòlic. S'assassinaren seminaristes, simples estudiants. L'Església, els cristians, refusam que es privàs de la vida, fos qui fos. Però una cosa és el reconeixement de la innocència de les víctimes i l'altra és considerar-les màrtirs. El govern acaba d'aprovar la Memòria històrica. Ha reconegut la injustícia dels milers de ciutadans innocents que la República va veure assassinats, els edificis religiosos cremats, etc. etc.?
És calumniosa l'afirmació que «per a l'Església és més fàcil fer pujar al cel els qui tenen unes conviccions polítiques que no els qui en tenen unes altres». El just jutge Jesús indica les obres personals, no les idees polítiques, mentre aquestes no congriïn en assassinats els qui no pensan com ells. Les idees polítiques d'un Hitler costaren la vida de sis milions de jueus. I les idees polítiques d'Stalin en costaren Déu sap quants de milions. Jo no tenc dades a la mà. Jesús tenia entre els apòstols un zelota que era partidari de la lluita armada contra els romans. Això de «dretes» o d'«esquerres» crec que és una distinció obsoleta i per mi totalment invàlida. Jo mir les obres. Sàpiga Sr. Jordi que hi ha gent de dretes que són de torçudes obres i n'hi ha d'esquerres que són bellíssimes persones.
A la frase seva que «el qui té diners voli i el que no en té redoli» això ho ha de demanar a la societat corrupta. Acab de llegir que en el món es gasten per corrompre els governants 80.000 milions de dòlars. Si s'empressin per ajudar els qui no tenen diners, es podria eradicar la pobresa en el món. Ho diu l'ONU. D. Jordi, no sé si té Bíblia. Si en té, obri Sant Mateu en el capítol de les Benaurances i veurà el que pensa Jesús i hauríem de pensar tots els cristians i els que no ho són.
On ha vist, D. Jordi, que Jesús afavoreixi els rics? Vostè està en dejú damunt el pensament de Jesús. Vostè veu el món per un forat. Servidor vostre, dels 30 als 70 anys, he recorregut el món. Anau a Àfrica, per dir un exemple. Qui promou la cultura (escoles), l'agricultura, la tècnica? Jo vaig rebre una donació d'una senyora de Sencelles i vaig fer construir un hospital a Rwanda. No em vaig quedar una pesseta. Si teniu diners i temps, podeu anar a visitar-lo i comprovar que no menteixo. Vostè acaba, Sr. Jordi, amb un insult al Papa. Això no és noble.
A més és una calúmnia. Vostè presenta el Papa com el gran enemic de la persona i la docrina de Jesús. Vós entendreu en negocis, puix sou empresari. Però de coneixements de la història, de la religió, estau en la primera cartilla, a l'abc. Deixau uns moments de la jornada o del diumenge per llegir.
Rafel Carbonell Mestre, professor
