La introducció del llibre i la subseqüent desaparició dels pergamins i d'altres suports per al text escrit ha estat una rica font de metàfores emprades per intentar explicar el que estava passant amb les tecnologies digitals i el que podia esdevenir amb els llibres. En particular, hi ha un magistral vídeo -que es pot trobar, com no podia ser altrament, al YouTube- que és una cruel sàtira sobre les dificultats associades a la introducció dels llibres: es tracta d'un monjo que espera pacientment l'arribada del «tècnic» -un altre frare- que li ha de donar suport per manejar el nou estri, és a dir, el llibre. El diàleg és genial, especialment si hom pensa que té molt de transposició de diàlegs usuals avui, entre tècnics informàtics i usuaris novells. Després de ser instruïtm el monjo novell no pot estar-se de fer un comentari sobre la bondat i millors prestacions dels pergamins enrotllats, tot representant un xic de la mirada cap al passat, i un molt de la resistència al canvi, a tota mena de canvi. Els recoman que el cerquin -una cosa com ara «helpdesk torpes» al cercador del YouTube- i el gaudeixin com totes aquelles persones que ja l'han vist. Una vegada fet això, escau mirar cap al que està passant ara amb els llibres de sempre i els digitals: possiblement hi vegin molt del que aquest vídeo descriu. I vagi per endavant que jo som dels primers que sempre he defensat que els llibres digitals no desplaçarien els de paper i, quan hi pens, em ve al cap la imatge del monjo defensant les prestacions dels pergamins, enfrontades a les noves -i desconegudes- del llibre. I és que llegir en una pantalla cansa més la vista, és força més incòmode i, a més, hi ha multitud de llocs on te'n pots dur un llibre i on no hi cap un ordinador o un estri digital per petit i ergonòmic que aquest sia. No el pots subratllar, no... hi ha tantes coses associades a l'experiència de llegir un llibre que ens costa molt i molt pensar en les alternatives associades a les tecnologies digitals. Encara record un dels arguments més emprats -crec que en to de broma- per assegurar que les edicions electròniques dels diaris no desplaçarien mai les de paper, i que no era d'altre que l'edició electrònica no et servia per embolicar l'entrepà de l'endemà o per posar a la gàbia del canari. Però el cert és que encara no han passat deu anys d'aquesta broma i ja hi ha estudis que mostren que, arreu del món, els lectors de les edicions digitals augmenten, en tant que els altres minven. També hi ha d'altres estudis que asseguren que cada vegada més llegim més coses en pantalla i manco en paper, tot això sense oblidar informacions recents sobre enquestes realitzades a determinats sectors d'edat i que asseguren que la majoria dels enquestats si haguessin de triar quedar-se sense la televisió o sense internet, preferirien quedar-se sense televisió, però això darrer deuen ser figues d'un altre paner, possiblement el de l'escandalosa baixa qualitat dels programes de televisió.

És en aquest context que apareix un grup d'investigadors canadencs que han decidit entomar la qüestió dels llibres digitals des d'una perspectiva diferent i certament suggeridora. Han decidit analitzar quines són les sensacions arrelades a l'experiència de llegir un llibre de paper i, mutatis mutandi, dissenyar els llibres digitals conservant tot el que puguin d'aquestes sensacions. És a dir, reprendre el tema no des del punt de vista del suport i els innegables avantatges que les tecnologies digitals ofereixen, sinó mirar allò que ens ofereix la major resistència al canvi i atenuar-ne els efectes. De moment, diuen que han fet una mirada detallada cap als mil cinc-cents anys d'existència dels llibres per esbrinar quines coses hi han romàs sense canviar, i han trobat coses com l'índex, que no ha canviat des del segle catorze, o l'estructura bàsica de la pàgina i d'altres detalls estructurals dels llibres que han de ser necessàriament conservats pels llibres en suport digital. Cal suposar que les recerques els portaran a coses més substancioses, però de moment l'enfoc sembla molt interessant: mirar-ho des del punt de vista del lector i no des del punt de vista de la tecnologia. Tanmateix, tenen al seu favor el temps, ja que estan convençuts que la propera generació ja llegirà gairebé exclusivament en pantalla. Malgrat tot el que els he dit, els he de confessar que acab de tornar d'un llarg viatge i que tot i que sempre he dut damunt l'ordinador, llegir, el que se'n diu llegir, només ho he fet dels llibres que també duia damunt. La qual cosa deu ser un indicador infal·lible que, tant si vull com si no, encara som de la generació anterior. Ves què hi farem!