Moltes vegades ens emplenem la boca amb la paraula cultura, història o patrimoni, i ho fem amb la més sincera convicció. Ara bé, ens semblem a aquell enamorat passional, el qual es delecta amb grans declaracions d'amor i d'intencions. Perquè, després, quan ve el dia a dia tossut, allà on tot aquell afecte promès s'ha de demostrar amb fets, sacrificis i renúncies... no respon a res. A difondre la cultura i donar a conèixer el nostre patrimoni, tothom hi està d'acord. Però, tots ho fem en la mesura de les nostres possibilitats?
Posaré un exemple: la premsa. L'Associació de la Premsa Forana, una associació de minsos ingressos i més bé poca disposició econòmica, ha estat capaç d'endegar la tasca encomiable de digitalitzar totes les seves publicacions, des de fa vint-i-set anys. En total, unes 600.000 pàgines -que es diu ben prest. Això permetrà donar a conèixer, si volen, mitjançant la xarxa, totes les revistes mallorquines arreu del món. Però, no només queda aquí, la cosa. A més de la difusió, hi ha la facilitat d'accés, ja que no serà necessari traslladar-se a tal o qual biblioteca, o casa particular, per fer-ne la consulta pertinent. A més d'això, de no dependre de l'horari de cap institució dipositària ni, com passa unes poques vegades, de l'humor del zelador de torn, voldrà dir també que qualsevol persona interessada, mitjançant consulta digital, en podrà reproduir el seu contingut, sense destorbar cap funcionari ni consumir cap despesa. Això, per exemple, li pot permetre analitzar-la més acuradament i elaborar-ne un estudi. I, també, arribar a què tots la coneguem millor. A més, altrament, des d'una perspectiva diferent, pot estimular a gent a interessar-se més per la seva terra, a posar en contacte persones amb aquestes publicacions i fomentar-ne la lectura, a valorar el treball de la premsa, a estimar i/o a conèixer millor la nostra terra; i moltes d'altres coses tangibles més.
600.000 pàgines són moltes pàgines. Perquè se'n facin una idea. Si comptam des dels inicis de la premsa a Mallorca, 1779 fins a 1820, uns quaranta anys, així, d'una pedrada, podríem dir que entre totes les publicacions no arriben ni a la sisena part d'aquestes pàgines. S'imaginen vostès, quin goig, que no es perdi una part de la nostra història i que no estigui dispersa. Perquè, hem de tenir en compte que són papers que tenen uns dos-cents anys, alguns d'ells en situació extremament delicada de conservació, que es podrien perdre irremeiablement; és a dir, en autèntic perill d'extinció. Certament, alguns d'aquests fulls, de premsa illenca, estan digitalitzats; però, perquè se n'han preocupat institucions estatals, com ara, el Ministeri de Cultura o la Biblioteca Nacional. Com poden veure, cap de les illes, que sàpiga.
Per tot això, per aquesta sensibilitat cultural efectiva, des d'aquesta tribuna discreta -que no «tarima», com diuen alguns distrets del Parlament-, vull donar l'enhorabona a l'Associació de la Premsa Forana. Ja era hora que algú de la nostra terra, del món de la cultura, s'interessés per les noves tecnologies en el camp de la difusió i conservació del coneixement. I felicitacions també a la Generalitat de Catalunya, per saber donar suport a iniciatives útils, malgrat no estiguin dirigides exactament a una demarcació corresponent a la seva geografia política.
Valentí Valenciano, professor
