És sorprenent la polèmica que s'ha organitzat al voltant de l'autor intel·lectual de l'11-M. Està provat que els autors de la massacre foren islamistes, molts dels participants a la matança moriren en el suïcidi col·lectiu de Leganés i l'ordre executiva de l'atac queda dins una nebulosa. Allò evident és que aquests fanàtics, capaços de massacrar i després de suïcidar-se, o actuaven com a cèl·lula autònoma que prenia les pròpies decisions o obeïen a fanàtics de la seva mateixa corda ideològica i religiosa. Aquí, entrant en el camp de la inspiració, el més cridaner són els missatges de Bin Laden i el seu entorn més pròxim cridant a l'alliberament d'Al Andalus. Això no significa, ni prop fer-s'hi, autoria intel·lectual, però sí és clarament significatiu de quina podria ser l'arquitectura mental dels inductors, morissin a Leganés o siguin encara vius. La sentència de l'Audiència Nacional en deixa enlaire l'autoria intel·lectual -les persones concretes que dissenyaren la matança-, però no té cap dubte de la identitat islamista fanàtica de la cadena d'atemptats planificats. A partir d'aquestes constatacions, freguen l'absurd els intents d'alguns mitjans de comunicació pròxims al PP de continuar sembrant dubtes. Aquest confusionisme interessat pot fer mal a la convivència col·lectiva a l'Estat espanyol precisament quan més necessària és la unitat. L'11-M és un atac exterior. Davant aquest fet, totes les col·lectivitats humanes -i això és un fet al llarg de la història- responen demostrant cohesió per tal d'evitar noves agressions. Aquí, no. Aquí, un partit i els seus satèl·lits mediàtics intenten dur disgregació i discòrdia. Cerquen, en definitiva, debilitar. Cerquen recuperar el poder a qualsevol preu.