La sentència que llegí el jutge Gómez Bermúdez posa les coses al seu lloc segons els fets acreditats. Els terroristes islamistes que assassinaren el març de 2004 gairebé dues-centes persones a Madrid han estat condemnats, com els seus còmplices i col·laboradors. Els arguments del Tribunal són contundents i tanquen les portes a futures especulacions. La sentència permet girar full, sense que això signifiqui haver d'oblidar les víctimes i els danys.

Però, i per desgràcia, no tots els efectes destructius dels atemptats varen ser materials. Aquests darrers anys hem assistit a la tasca pertinaç d'alguns periodistes i mitjans de comunicació que han difós una teoria de la conspiració sense cap ni peus que ha alimentat el ressentiment i la desconfiança cap a les institucions democràtiques i que, sorprenentment, ha estat avalada per la cúpula del Partit Popular. Coneguda la sentència, resultaria esperançador escoltar la reflexió autocrítica d'aquests dirigents. S'equivocaren a l'hora de gestionar l'atemptat i s'han equivocat des de llavors en criticar la tasca policial i judicial. El seu comportament intransigent instal·lat sobre arguments fal·laços ha contribuït a desestabilitzar la vida pública, a erosionar les institucions democràtiques i a dinamitar la convivència ciutadana.

El Partit Popular va ser votat per quasi deu milions de ciutadans en les darreres eleccions generals. Una formació amb aquesta força no s'hauria d'haver deixat arrossegar de manera irresponsable per teories conspiratives concebudes per paranoics o ultradretans, o ambdues coses alhora. Els jutges han posat un punt i final. Ara li toca fer-ho a Mariano Rajoy.