Al carrer de Sant Ferran, a València, cada dia se fa una lliçó
de tenacitat, resisència i treball. De bon matí obre les portes un
edifici que s'ha convertit en un indret emblemàtic i en un símbol,
un emblema de moltes coses. Aquell edifici que un dia fou un gran
magatzem avui dia conserva les seves funcions, només que el que ara
s'hi emmagatzema "i per descomptat es posa a disposició dels
consumidors" és cultura. En aquest edifici hi tenen la seu moltes
coses, i entre elles Acció Cultural del País Valencià, l'editorial
Tres i Quatre o la revista El Temps. Per posar només alguns
exemples.
Aquesta setmana passada aquest edifici, l'Octubre Centre de
Cultura Contemporània, o El Siglo, perquè per a molts de valencians
sempre serà El Siglo i és just que el nom li perduri, aquest
edifici ha acollit la comunió de molts joves "i no tan joves" que
han vengut d'arreu de tots els territoris de parla catalana per
conviure i formar-se en un dels grans esdeveniments que hi ha cada
any al nostre país: els congressos al voltant del lliurament dels
premis i que enguany han arribat a la seva 36 edició.
Un dels congressos estrella, com cada any, ha estat el de
periodisme i mitjans de comunicació, que ha posat sobre la taula
temes com la llibertat d'expressió, com informar des de Madrid, els
conflictes d'Israel i Palestina i el proper Orient, el Periodisme
de Guerra, o la llibertat mediàtica al País Basc. El cartell de
ponents i de conferenciants era molt interessant, així com també
els dels altres congressos, i l'experiència de poder rebre
informacions i noves maneres d'explicar i punts de vista sense
haver de desplaçar-se més que a una sola ciutat fa que aquesta
sigui una de les cites que tots els que el dia de demà vulguin
dedicar-se al periodisme i els que ja s'hi dediquen hagin
d'emmarcar en vermell a les seves agendes.
Passa que de cada vegada s'estan donant més arguments a aquella
gent més gran que ha conegut altres èpoques dels premis. Se
queixen, amb raó, d'una certa manca d'esperit dels joves. Cada any
se n'hi concentren menys i a més a més els que vénen en molts de
casos ho fan amb altres motivacions. Alguns simplement pels crèdits
de lliure elecció. Altres per passar quatre dies a València de
festa. Motius molt lloables si després es compleix i s'accepta el
repte d'enfrontar-se a la part formativa, si s'hi va amb la
disposició de rebre arguments, propostes i informacions per al
debat i per a l'enriquiment personal, i no simplement es compleix
amb l'expedient. Per anar als Octubre, però sobretot per anar per
la vida, fa falta tenir esperit, ambicions, i una set insadollable
de curiositat i de coneixement.
El professor Damià Pons, que participà en els congressos i que
avui per avui és un dels fars capdavanters de la nostra
intel·lectualitat, va parlar de la importància del periodisme que
feren Gabriel Alomar i Miquel dels Sants Oliver per fer avançar les
idees a la nostra illa. Molts altres periodistes han parlat de la
seva experiència personal i d'altres periodistes i dels seus
esforços per fer d'aquesta una de les professions més maques del
món. I quan veia com alguns dels matriculats als Octubre es
passejaven per València parlant en castellà i demanant on hi havia
la botiga de moda més propera m'ha fet tremolar veure com el
periodisme pot caure en les seves mans. En les d'una fornada que se
pensa que ser periodista és sortir per Canal 9 insultant-se els uns
als altres. Però jo som optimista i confio en els miracles i en la
lliçó que ens donen al carrer de Sant Ferran obrint les portes cada
matí. Ara ens toca a tots nosaltres fer pedagogia de la nostra
feina.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.