Cort ha de ser conscient que la rehabilitació dels blocs d'habitatges socials coneguts com a Corea es pot convertir en un problema social de primer ordre si no s'hi apliquen els màxims esforços i recursos possibles. En aquest nucli hi viuen com a mínim 1.200 persones i anar reformant els blocs en fases pot crear problemes de tot tipus. En primer lloc les molèsties que es crearien als veïns, que ja viuen en males condicions als seus pisos. En segon lloc, també s'ha de mirar amb lupa el problema de la reubicació provisional dels habitants dels blocs que s'anassin reformant. No serà senzill. De moment no es té clar si es pot mantenir l'estructura actual de les cases (fetes durant el franquisme) o si serà necessari tomar i aixecar de bell nou. Si fos així, és evident que la reforma de tot el nucli podria durar dècades, amb les inevitables protestes veïnals. Actuar a Corea, si no es fa molt bé, es pot convertir en una font constant de problemes per a la batlessa Aina Calvo, que ja es va comprometre abans de les elecions a abordar la qüestió. Es tacta d'un repte en tota regla. Però si s'actua amb habilitat, Corea també es pot convertir en tot un símbol de com es desenvolupa una bona política social. Per aconseguir-ho, no s'han d'estalviar energies per complir al mil·límetre els terminis acordats. També, els habitants de Corea no s'han de sentir abandonats en cap moment. Mentre s'hi realitzin les obres, els que quedin al nucli han de rebre tot tipus d'atencions i els que se'n vagin provisionalment han de sentir el suport municipal fins als més mínims detalls.Corea és ara una negra xacra heretada del franquisme. És bona hora de superar aquesta situació, però amb molt de seny i molta capacitat de feina.