La veritat és que dos milions d'euros sonen a conya per a un projecte de l'envergadura de la reforma de l'anomenada Platja de Palma. Confés les meves prevencions davant d'una iniciativa dissenyada per no trepitjar cap call i que, amb doblers públics, pretén modernitzar els negocis d'aquells que no els han volgut adaptar, exprimint-los fins al darrer moment. Però aquesta és una de les contradiccions dels aferrissats defensors del lliure mercat, que volen els beneficis particulars i lliures i les despeses col·lectives i sota pressió. Jo, que no som l'ideòleg d'aquesta rehabilitació integral ni el seu ferm apologista, no puc menys que estranyar-me dels silencis d'aquells que sí hi creuen. És més, no només han callat: aplaudiren amb fruïció la promesa del president Zapatero d'aportar el segon dels minsos dos milions prevists. Amb aquests silencis i aquest pressupost tot apunta a una vergonyosa complicitat d'institucions i empresaris de la contrada disposats uns a deixar fer i els altres a aprofitar l'avinentesa per fer més rendibles els seus negocis a força de consumir més territori; que sempre acaba per ser la moneda de canvi de tot projecte, especialment quan no hi ha doblers per finançar-lo.
La proposta actual és desconeguda. No sabem del cert quines són les línies mestres noves o si se seguirà amb la vergonyosa idea de traslladar la capacitat hotelera de l'Arenal a la zona rústica de Son Granada i voltants. Aquesta sucosa operació responia al que la tradició popular qualifica de desvestir un sant per vestir-ne un altre i la ciència defineix amb allò tan bàsic de la matèria (d'especulació) no es destrueix, només es transforma. Ha passat massa temps i massa fotografies oficials i gerències consensuades per a què la ciutadania destinada a pagar l'experiment no tengui un punyetero dossier amb les línies mestres del projecte. Avui per avui, només sabem que facin el que facin ja no partiran de la realitat existent perquè el projecte de les Fontenelles, aprovat per la senyora Cirer en temps quan la ciutadania ja li havia retirat la confiança majoritària, és massa gran i important i massa aviat com per no trasbalsar l'statu quo. Mentre uns parlen i es fan fotos a la velocitat amb què caduquen promeses, altres fan calaix i determinen el futur de tota una àrea. Però no deu ser massa important perquè ningú dels que es fan llustroses fotografies ha alçat la veu. Comerciants, veïns i ecologistes clamen, amb diferents arguments segons els diferents i legítims interessos, enmig del desert de la indiferència amarada d'un ja està fet. Mentre, el negoci d'uns pocs anirà molt més aviat que el projecte col·lectiu que, en teoria, ens hauria d'afavorir a tots. Amb teoria, perquè a la pràctica no tenim constància escrita de res. Amb aquesta realitat, que sembla anar bé a tots els que tenen presència en els petits cercles dels grans poders, no m'estranya que els nostres polítics s'atreveixin a prometre, com qui fa un ou de dos vermells, dos milions d'euros de propina. Només faltava veure un hoteler aixecar-se com qui s'alça per una molla al cul i cridar: bote, gràcies!
