L'acord assolit pel president del Govern balear, Francesc Antich, i el vicepresident de la Generalitat, Josep Lluís Carod-Rovira, en el sentit que s'ha de procedir a una «refundació» de l'Institut Ramon Llull perquè hi puguin participar en plena igualtat el Principat, les Balears i Andorra, té dues lectures importants des de la perspectiva de defensa i de promoció de la llengua i la cultura comunes. A curt i mig termini és evident que no es produirà l'entrada de les Balears dins l'actual Institut Ramon Llull, amb la qual cosa la tasca queda en mans de l'Institut d'Estudis Baleàrics, presidit per Sebastià Serra. S'esvaeix així la possibilitat d'una duplicitat de funcions entre l'IEB per un costat i una delegació del Ramon Llull per l'altre. Aquesta era la possibilitat que es barallava des que el president Antich féu l'anunci a la Fira de Frankfurt que les Balears tornarien a formar part de l'Institut Ramon Llull. No ha estat així. En comptes de delegació balear es procedirà a la refundació de l'Institut cercant el pla d'igualdat de les tres comunitats. A l'ensems, es fa imprescindible el manteniment de l'Institut d'Estudis Baleàrics per vetlar per la identitat estrictament insular, sempre dins l'àmbit i protecció de la llengua i cultura catalanes de l'Arxipèlag.
En tot cas, la refundació va per llarg. La primera reunió tindrà lloc el desembre, però els esculls a salvar són molt grans, començant per l'adaptació de la normativa andorrana (un Estat independent) a la del futur institut refundat, conformat per dues autonomies. Resta molt de camí per endavant.
