La decisió del Govern Zapatero de recusar, per primera vegada, dos magistrats del Tribunal Constitucional perquè estan «contaminats» per la seva posició en relació amb la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional és la prova mès fefaent de les tensions que existeixen en la cúpula judicial espanyola. El rerefons d'aquesta situació és evident: una politització excessiva que pot acabar per tenallar el tercer poder de l'Estat.
Els magistrats, els jutges i els fiscals són, primer de tot, persones, i com a tals subjectes als condicionants que implica la seva manera de pensar i d'entendre la vida. Aquests condicionants no tenen per què interferir en la seva tasca professional, sempre que mantenguin un grau suficient d'independència en relació amb el poder polític i amb els partits. Però la situació, en alguns casos, ja ha ultrapassat el terreny de les legítimes conviccions per entrar en el de la militància activa en la pràctica. Això és el que tem el Govern Zapatero dels magistrats del Constitucional Roberto García Calvo i Jorge Rodríguez Zapata i, per primer cop, ha arribat a la decisió extrema de la recusació.
Es tracta d'una decisió arriscada de Zapatero, ja que fa veure als ciutadans que el Tribunal Constitucional, òrgan encarregat de vetlar perquè totes les lleis s'adaptin a la Carta Magna, està «trufat» de partidismes. I aquesta imatge perjudicial s'ha de superar pel bé del bon fucionament de les institucions democràtiques. A més, el Constitucional ha de ser exemple per a tota l'Administració de Justícia i no focus constant de tensions. La garantia millor per a l'aplicació de les lleis és la indepència, i no que les qüestions s'aprovin o es rebutgin conforme interessi o no a un determinat partit.
