No ens han donat el Nobel, cap, però la decepció ha estat de sobres compensada per la bauxa que ha suposat en les files del fonamentalisme peninsular l'encaix amb el fet que li hagin donat a Al Gore, a més de les postres del Planeta atorgat a Millàs i a Boris Izaguirre. Hauria estat encara més divertit encaixar que li haguessin atorgat el Planeta a Savater. Hauria estat bona, aquesta, gairebé dimonial: premiar el destructor de la virtut pàtria (Savater) i el destructor de la família (Izaguirre), amb el rerefons de Gore, que és gairebé de tot, menys comunista, i sí un ambiciós mentider egòlatra i fals (a més de pacifista, que a les orelles americanes és un dels pitjors crims), un perdedor de la lona política que cerca compensar el seu ego en les pantalles de Hollywood i en els mass media, un predicador de la vida verda i de l'ascetisme energètic que té una casa que consumeix tanta energia com una ciutat de mida mitjana, i un oportunista, com ens recorda cada dia Jiménez Losantos.
A Gore li han plogut els insults més aspres, un poc afeblits perquè part de l'energia que el personal inverteix en insults s'ha distret aquests dies vers les tempestes. Tempestes imprevisibles i casuals "casualitàries, podríem dir-ne, perquè afecten tothom", però que no signifiquen ni de bon tros que s'hagi iniciat ni confirmat el canvi climàtic. Sempre n'hi ha hagut, i sempre n'hi haurà, d'aiguats, per l'octubre. El canvi climàtic és un invent de Gore per fer-se famós, una fal·làcia orquestrada per aconseguir el Nobel i per vendre pel·lícules, i tots hem sentit que un jutge anglès (que seria de nosaltres sense els jutges anglesos) l'ha posat en el seu lloc i ha explicat al món que el seu documental catastrofista no té fonaments científics. Gore predica l'apocalipsi, i l'apocalipsi s'acosta, és clar, però no vindrà per la qüestió climàtica, sinó més aviat per algun dels plans d'Ibarretxe, i no ha servit de res que el Nobel hagi estat compartit per 2.500 científics "organitzats en el panell per a l'estudi del canvi climàtic" que aporten regularment, des de fa dècades, els seus contrastats coneixements per confirmar el que tots sabem. Que el planeta s'ha sortit de l'eix i que tancar-hi els ulls no farà més que accelerar el problema.
La veritat és que el personal, tret dels dies de tempesta, no està gaire preocupat ni pel canvi climàtic ni pel premi a Bush. Era a Bush, no?, o a Gore? Ocupat en el viatge (a les Maldives, he sentit?) de Bardem i Pe (les fotos confirmen, això sí, que només un u per cent de canvi climàtic acabarà en pocs minuts amb aquesta paradisíaca illa de pocs centímetres d'altura on han coquetejat, i més, sembla) i pel menyspreu que té Luis Aragonés per Raúl, que ni el convoca (i a l'espera que l'emblemàtic futbolista sigui desagreujat per la Federació, per no anar convocat, i d'una urgent llei que obligui a fer-lo fix en la selecció), el personal descreu bastant de la urgència de les proclames de Gore. I més que en descreurà, quan s'iniciï aquest projecte que té l'exvicepresident nord-americà per formar una mena de secta de famosos que estendran pel món la mala nova del desastre ambiental. 200 líders que seran la punta de llança d'un exèrcit d'idees obert a tothom que es comprometi a fer un mínim de deu xerrades a la població, per conscienciar sobre el que ens espera, en termes atmosfèrics. Encara no ha arribat el moment que els descobriments dels científics destacats a l'Àrtic siguin consultats, en forma de bloc a Internet, per la població occidental, però tot arribarà. Arribarà el dia que els ensurts que els científics pengen a la xarxa siguin tan consultats i seguits com les espacades amoroses de Bardem i la Cruz o com els estoics laments de Raúl. L'escalfament del planeta ha començat a mostrar de què és capaç cadascú, i aquest serà el panorama dels pròxims temps. Hi ha gent que ha aprofitat el Nobel a Gore per reprendre la predicació de la controvèrsia entre els mateixos científics per posar-se d'acord (segurament, es tracta d'una conspiració més). Tant se val que institucions tan prestigioses, i tan poc revolucionàries, com el Banc Mundial haguessin avisat fa més de cinc anys que la cosa és seriosa, ni que haguessin demanat intervencions tan modestes com la reducció d'emissions globals de diòxid de carboni en xifres tan minses com el 5%, que només servirà, fins i tot si s'aconsegueix totalment, per disminuir la temperatura del planeta en menys de 0'15 graus abans de l'any 2100.
Així estan les coses, que el món no té remei, i que encara hi ha gent que té la barra de premiar Al Gore, que ens planteja problemes que, a més de ser falses invencions, li serveixen per enriquir-se. Ja ho ha dit un jutge anglès, i Federico, i un amic meu que ha fet un creuer pel fiords noruecs i m'ha dit que tot està ben nevat, com sempre.
