Carod

Esquerra ha guanyat amb Carod. Dins el seu partit (de la mateixa manera que passa al PNB o a molts d'altres partits) hi ha diferents sensibilitats que normalment es divideixen en pragmàtics, sense perdre la utopia, i proclamadors de victòries impossibles. Si Esquerra ha guanyat amb Carod ha estat perquè ell ha aconseguit pensar amb la utopia tocant de peus a terra. És un home pragmàtic i possibilista, però això no li lleva ni un punt de compromís i fidelitat al país. Lamentablement, troba i trobarà problemes dins i fora. Haurà de vèncer un dels mals de l'esquerra i el nacionalisme: la gran capacitat per a l'autocrítica, i la crítica d'aquells que troben que demà mateix s'hauria de declarar la independència. I és que de cecs n'hi ha de reals i n'hi ha d'intel·lectuals; basta sortir al carrer per veure que demà només es pot fer feina per aconseguir l'objectiu, però intentar declarar la independència seria com sembrar un arbre fruiter al bell mig del desert.

Ara Carod té, des del poder polític, una possibilitat de fer allò que ha predicat. Ho farà? Confiem que sí, perquè ahir mateix, tant al dinar amb empresaris com a la seva conferència, va explicar que els nostres països només funcionaran de manera unida si els resulta pràctic i genera resultats. Les propostes concretes que ens va presentar eren pràctiques i viables. Ara només cal que el Consell i el Govern també facin una passa en aquest sentit.