Despús-ahir la nova assemblea de batles mallorquins, sota els
auspicis del Consell de Mallorca, decidí demanar més finançament
per als municipis tant davant del Govern balear com, sobretot, del
central. Totes les federacions municipals que existeixen, inclosa
la nacional, han demanat el mateix durant les darreres dècades,
infructuosament. No és, doncs, molt probable que una iniciativa
aïllada com la mallorquina pugui tenir èxit allà on tantes vegades
tantes d'altres molt més poderoses i amples han fracassat. Per
ventura tampoc no estaria de més demanar que si les institucions a
les quals se'ls fa la petició "la regional i la nacionals" són, se
suposa, sensibles a la reivindicació expressada per la presidenta
socialista del Consell, Francina Armengol, perquè no hi eren
presents, a l'assemblea municipal mallorquina, els destinataris
socialistes de la reivindicació, com són el president del Govern
socialista, Francesc Antich, o el Delegat del Govern socialista,
Ramon Socias. No és que sigui un mal auguri, necessàriament, però
tampoc fa gaire bona pinta. Si més no aporta el dubte de fins a
quin punt, les institucions destinatàries, se senten de veres
implicades en el prec desesperat dels ajuntaments.
Perquè d'això se tracta. D'un prec desesperat. La situació
financera de la immensa majoria dels ajuntament de tot el país és
desesperada. Ho ha estat sempre. Són els germans repudiats pel
sistema institucional democràtic, el qual, d'ençà que existeix, mai
no els ha atès mínimament. Ja se'n poden fer de voltes, i intentar
grans mesures per aturar la pressió urbanística excessiva a molts
indrets d'Espanya, però si no se va al bessó municipal res no
funcionarà. L'exemple és clar a Mallorca. Tenim un Pla Territorial
que no és, per cert, gens restrictiu i ni això se compleix per part
de tots els municipis. Si fa no fa el panorama se repeteix a totes
les altres regions, a les quals el territori ha esdevingut també el
preuat bé de canvi en un mercat tan ferotge com el de la
construcció i l'immobiliari, com són totes les costaneres
mediterrànies "Andalusia, País Valencià, Catalunya", les illenques
"Canàries, nosaltres", les més atractives per raó de potència
política "com Madrid", les costaneres cantàbriques "Cantàbria,
Astúries..." que en els darrers pocs anys han descobert les
excel·lències dels doblers ràpids del maó i, fins i tot, el fenomen
ja s'ha exportat a l'interior del país, no debades per internet se
pot copsar la gran activitat constructiva i immobiliària que a
capitals de província i molt pobles de Castella-Lleó, Castella-La
Manxa, etc. s'està produint. Per tot se calca la mateixa seqüència:
urbanitzacions a rompre, protestes veïnals i ecologistes, els
partits d'esquerra que assumeixen la crítica "quan no governen" i,
finalment, la dreta se mostra «sensible» a fer «quelcom» i
aleshores el govern nacional "ara socialista i abans conservador"
comença a tirar balons a fora pretenent fer però sense fer en
realitat. Perquè cap ni un, de govern central, ha volgut tocar allò
que és el bessó: el finançament municipal. I, mentre, aquells
governs autonòmics "i insulars" que per una banda diuen
preocupar-se molt per l'excès de maó, per l'altra ja els va la mar
de bé mantenir els ajuntaments a pa i aigua. Els quals, llavors,
per obtenir doblers, tenen en les llicències municipals l'única o
més important via d'ingressos. Fa tres setmanes ho explicava el
degà del Col·legi d'Arquitectes de Balears, Luis Corral, a Tele
Mallorca, el qual assegurava que no són pocs els ajuntament que
d'aquestes llicències en treuen els doblers fins i tot per pagar
els funcionaris. Així de crua està la cosa. I si als governs
regionals i insulars els hi va bé així com està és perquè saben que
si els ajuntaments obtenen més finançament serà a costa pròpia, i
no en volen ni sentir a parlar. La cobdícia irrefrenable autonòmica
fa inviable una reforma de veres del sistema de finançament que
pugui afavorir els ajuntaments en allò que és just. I aquests
seguiran tirant del que tenen a mà: el maó.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.