I ara, senyor Rajoy, què vol que li digui ...?

Però després de l'ensurt del «cosa passa» calla meam, la sorpresa davant la collonada extemporània, vaig tornar mirar-ho de prim compte, així, en fred, i vaig arribar a la conclusió que en realitat es tractava d'una mala imitació, una còpia estantissa i amb olor de resclosit del missatge de Nadal del borbó, que ja són ganes. No hi mancava res: il·luminació correcta, la bandera d'ESPAÑA (perquè Espanya, per ser-ho «fetén», s'ha d'escriure amb ñ i tot amb majúscules, o no?), i el prestatge amb l'enciclopèdia folrada de pell de fava de cotxer... Americana obscura, camia blanca i corbata també «rojigualda»... Tot un senyor. Mmmm..., si s'hagués pogut posar una teringueta de medalles al pit...!

I començà majestuós amollant: «Mi deseo es que este año, por razones que todo el mundo conoce, los españoles celebremos de manera especial esta fiesta». Hòstia, i jo que ignor quines puguin ser, aquestes raons que tothom coneix. I seguí: «Yo estoy orgulloso de ser español». Home, i bé que fa. Jo com si s'opera. Vostè sigui el que vulgui, home de Déu, però a mi, faci el favor d'amollar-me. I continuà: «Sé que los españoles también lo están». I també em sembla bé que un esbart espanyols n'estiguin orgullosos, de ser-ho com més millor, tu, au, que basti. Però m'agradaria palesar, subratllar aquí i ara que jo, miri, doncs no. Per un bon esplet de raons, essent-ne les principals: que damunt el papers som espanyols per dret de conquesta, no perquè ens ho hagin consultat mai. Que històricament ens tractau malament, enviam bitllets a Madrid i només ens tornau les sobres, ferro, xavalla, menudall... Que posat a ser espanyol fort i no et moguis, allò darrer que triaria seria ser-ho com a mallorquinetxo masclet d'avellanetes; basc o navarrès potser sí que em conformaria; al seu règim fiscal em remet. Però posats a triar, encara m'agradaria més ser independent, què vol que li digui. Estic molt cansat de ser solidari a vessar, tant és així, que tenc un dolor, una punyent sensació en els darreres, com si em sodomitzassin seguit seguit. I no és gens ni mica agradable, cregui'm.Encara una altra de més fresca: fer coincidir el «'Feliz día de la nación española! 'Feliz fiesta nacional!» amb el dia del descobriment d'Amèrica, o sigui, la data exacta del 514è aniversari del començament del més gran genocidi comès jamai sobre la terra (80 milions de morts, entre una cosa i l'altra), escolti, com a mínim té bemols, que d'això i espases llargues sí que en teniu, els mesetaris de naixença o afició. Don Mariano, si sent dir que es convoca un concurs de pixades fora de test, s'hi presenti, que li farà envant. I tot això de l'«orgullo» i «lo que guardan en el corazón», «y con la cabeza bien alta», miri, per a mi com si balla de puntes o se'ls engruna amb un calaix de canterano. Apa, ja ho he dit.