Les galtades que rep el Bloc per la història de Son Espases se poden entendre des de la sentimentalitat ferida però no des de la racionalitat política. Què podia fer? No més del que ha fet. Qualsevol altra cosa hauria estat pitjor. És ver que resulta impossible d'entendre veure dirigents del Bloc manifestar-se preventivament contra el seu Govern perquè aquest podria prendre la decisió de seguir les obres a Son Espases, i al cap d'una setmana quan en efecte se pren la decisió, el Bloc que no se'n surt, del Govern. Però en el fons tothom sap, o almanco la majoria dels votants, que la política implica una certa capacitat de teatre, a la qual, això és ver, alguns dirigents del Bloc en són en excés aficionats. Tanmateix una cosa són aquestes posades en escena i l'altra la realitat, que és el Govern. El Bloc se va inventar perquè cada part del qual sobrevisqués, és a dir, per tenir presència institucional. Si a més, com ha passat, els hi ha tocat la loteria de poder tocar poder, ha estat justament perquè existia el Bloc. No s'ha d'oblidar. Anant per separat, el PP tendria majoria absoluta. L'essència del Bloc, des del moment en què s'inventa, és convertir en canal polític únic tot allò que a Mallorca eren dispersos vasos comunicants del vot socialista. No se diu en públic, però en privat mil vegades s'ha reconegut. Si aquesta és la naturalesa del Bloc "i ho és" aleshores com se pot pensar que surti del Govern per una decisió imposada pel PSOE? És impossible. Diferent seria si se volgués haver fet una formació «nova», tot allò que en el seu moment se deia i de la qual cosa ja ningú no en parla. Però mai no va existir aquesta voluntat. Perquè, a més, és impossible. El Bloc no és un «nou» partit. Són i seran els partits que el formen "excepte que IU reventàs, i així i tot..." els quals se doten de l'instrument comú per a sobreviure. Era l'única decisió racional possible per als quatre partits "PSM, EU, Verds i ERC" que tan bé saben que en aquesta regió les ofertes ideològiques respectives no compten amb prou suport social com per a sobreviure aïlladament. Ara bé, la decisió intel·ligent i pragmàtica té com a conseqüència haver d'assumir aquesta naturalesa "vas comunicant del PSOE per una banda, i impossible desmarcament tràgic dels socialistes per una altra" que determina la seva posició en l'escac polític balear: relativament important, potser un alfil o un cavall, però no essencial, com el rei, ni tampoc determinant, com la reina, o de gran pes, com les torres.
Per altre costat, i com deia un dirigent del Bloc, perquè se n'haurien d'anar del Govern si a les dues manifestacions contra el Govern per Son Espases hi havia un parell de centenars de persones? En el fons és el reconeixement que tant l'hospital com molts altres motius de bandera electoral eren això "atacar el PP com fos" i no tant el que se deia defensar. És legítim. Però llavors, a vegades, la realitat del poder fa prendre decisions com aquesta que et deixen en mal lloc. Perquè això sí: la decisió de seguir amb Son Espases és tant del Bloc com del PSOE, com d'UM. Perquè l'acció de govern és sempre col·legiada. I si no agrada, doncs ja se sap... També se sol dir que qui patirà més després de Son Espases serà el Bloc. Segurament, però no per l'hospital. Sinó per la seva pròpia naturalesa, abans esmentada. La coalició no té retorn enrere possible i és el que és: un instrument per a sobreviure el màxim temps possible. Però tots els seus membres saben que el futur no els somriurà gaire. Ningú amb una mica de coneixement de com va la política regional pot imaginar un Bloc fort a mig termini, sinó més aviat el contrari: cada cop serà més feble i estarà més en mans del PSOE. Però haurà servit per no desaparèixer, que era l'objectiu, i per tant sempre tendrà una certa capacitat d'influència.
Pel Bloc ni Son Espases ni la seva pròpia naturalesa són cap drama. I si accepta la seva realitat, el declivi pot ser llarg i plàcid. Que no seria poca cosa.
Miquel Payeras, periodista
