Després de Son Espases: el Bloc

Les galtades que rep el Bloc per la història de Son Espases se poden entendre des de la sentimentalitat ferida però no des de la racionalitat política. Què podia fer? No més del que ha fet. Qualsevol altra cosa hauria estat pitjor. És ver que resulta impossible d'entendre veure dirigents del Bloc manifestar-se preventivament contra el seu Govern perquè aquest podria prendre la decisió de seguir les obres a Son Espases, i al cap d'una setmana quan en efecte se pren la decisió, el Bloc que no se'n surt, del Govern. Però en el fons tothom sap, o almanco la majoria dels votants, que la política implica una certa capacitat de teatre, a la qual, això és ver, alguns dirigents del Bloc en són en excés aficionats. Tanmateix una cosa són aquestes posades en escena i l'altra la realitat, que és el Govern. El Bloc se va inventar perquè cada part del qual sobrevisqués, és a dir, per tenir presència institucional. Si a més, com ha passat, els hi ha tocat la loteria de poder tocar poder, ha estat justament perquè existia el Bloc. No s'ha d'oblidar. Anant per separat, el PP tendria majoria absoluta. L'essència del Bloc, des del moment en què s'inventa, és convertir en canal polític únic tot allò que a Mallorca eren dispersos vasos comunicants del vot socialista. No se diu en públic, però en privat mil vegades s'ha reconegut. Si aquesta és la naturalesa del Bloc "i ho és" aleshores com se pot pensar que surti del Govern per una decisió imposada pel PSOE? És impossible. Diferent seria si se volgués haver fet una formació «nova», tot allò que en el seu moment se deia i de la qual cosa ja ningú no en parla. Però mai no va existir aquesta voluntat. Perquè, a més, és impossible. El Bloc no és un «nou» partit. Són i seran els partits que el formen "excepte que IU reventàs, i així i tot..." els quals se doten de l'instrument comú per a sobreviure. Era l'única decisió racional possible per als quatre partits "PSM, EU, Verds i ERC" que tan bé saben que en aquesta regió les ofertes ideològiques respectives no compten amb prou suport social com per a sobreviure aïlladament. Ara bé, la decisió intel·ligent i pragmàtica té com a conseqüència haver d'assumir aquesta naturalesa "vas comunicant del PSOE per una banda, i impossible desmarcament tràgic dels socialistes per una altra" que determina la seva posició en l'escac polític balear: relativament important, potser un alfil o un cavall, però no essencial, com el rei, ni tampoc determinant, com la reina, o de gran pes, com les torres.