Llibertat d'expressió i igualtat davant la Llei

11/10/07 0:00

Qualsevol estat occidental que bravegi de ser «democràtic» i «de dret» ha de garantir als seus ciutadans la llibertat d'expressar els seus pensaments, les seves opinions i els seus sentiments. Naturalment, dins unes normes. Si no, un podria dir mentides d'un altre o fer-ne befa i posar-li mal a ferir sense cap motiu. Ara bé: les normes tocarien posar ben clar quines maneres d'expressar l'opinió són permeses i quines no. I, sobretot, tan greus o tan lleus haurien de ser si l'afectat és el cap de l'estat com si és el cap del govern, com si és un batle, un diputat, un agranador de carrers o un femater. Tothom és igual de digne. Hi ha països democràtics on es pot pegar foc a la bandera de l'estat o d'una regió i no passa res. En canvi, n'hi ha, de països democràtics, on està ben prohibit; Hi ha països on es pot expressar l'opinió fent orinals decorats al fons amb la foto de qualsevol mandatari. N'hi ha on poden trobar paper d'excusat amb els colors de la seva bandera; En canvi n'hi ha, de països democràtics, on al qui provàs d'expressar-se així, el tancarien totd'una. La qüestió és que els ciutadans sàpiguen a què s'han d'atendre a l'hora de triar la manera de dir la seva. Que sàpiguen fins on poden arribar i fins on no. Després hi ha la qüestió de la finor o de la gropelludesa de cadascú a l'hora de triar quina manera farà servir per expressar-se d'entre les maneres que permet la llei. Qüestió de gusts.

Una cosa que no treu cap enlloc, però, és que surtin caps de brot polítics, com veim ara per aquí, a fer sermons sobre bones maneres i a demanar la dimissió d'un independentista mallorquí com és En Joan Lladó, triat democràticament que no ha fet més que expressar de la seva manera el seu sentiment sobre el debat monarquia o república. No treu cap enlloc quan resulta que, el mateix partit que ara fa sermons i demana dimissions, l'any passat era darrere manifestacions en què hi havia pancartes que amenaçaven de mort un altre dirigent democràtic independentista, concretament En Carod Rovira. Hi va haver cap dimissió per aquelles escenes? I per cert: en va haver de comparèixer cap, d'aquells manifestants, davant cap tribunal? No és apologia del terrorisme passejar fotos d'un general colpista responsable de la mort d'un milió de persones en temps de guerra i de tres-centes mil en temps de «pau»? No és apologia del terrorisme negar-se a condemnar aquella dictadura? No és apologia del terrorisme, finançar una fundació que du el nom del general (i el braveja) amic d'en Hitler que va bombardejar i cremar la població civil indefensa de Gernika i de Lleida? Sí, sí: homes, dones, vells, joves, nins i nines mutilats i cremats en persona, no les seves fotos! És imaginable, a l'Alemanya democràtica d'avui un govern que permeti i financi una fundació que es digui Adolf Hitler?

Els qui vagin endarrer d'acusar qualcú de toixarrut i de demanar-ne la dimissió, que procurin abans tenir net dins ca seva.
I si resulta que la llei ha de ser diferent segons si el criticat és un dirigent independentista "o de qualsevol altra ideologia" o si és un cap d'estat, parlem clar: no volem un estat democràtic, de dret i d'igualtat de tothom davant la llei. Volem un estat autoritari. Una dictadura.