L'ofensiva i els pactes

Zapatero. Però, si no fos aquesta la qüestió, si la qüestió fos que en l'estat de dret la justícia ha d'obrar sempre i amb rectitud, i si també fos que aquesta premissa no fou conculcada durant aquell període de negociacions, en aquest cas hom podria estar d'acord o no amb la versió que s'ha elaborat de l'estat de dret, però conclouríem finalment que s'ha respectat. De tota manera, sempre ens quedaria aquella espineta, aquest interrogant sobre la cronologia de les etapes d'intensificació i de bonança en les ofensives contra l'independentisme basc. En la situació actual, però, aquesta ofensiva no és percebuda com una actuació simplement mecànica de l'administració de justícia; hom hi veu un component de resposta a una operació política fracassada. Sigui com sigui: no ajuda gens a l'estabilitat de governs amb participació de socialistes i de nacionalistes.

Aquests darrers veuen en l'ofensiva contra l'independentisme una fita irreparable en el camí de tornada cap a velles actituds hermètiques per part de qui fa un temps, i en un gest de frivolitat política, defensà el federalisme i prometé que a Madrid s'aprovaria el text estatutari que hi arribaria de

Catalunya. Pel que fa a la nostra comunitat, després del daltabaix de la decisió d'Antich sobre Son Espases "memorial de la deslleialtat", els fets del País Basc aporten nous elements, i de molt de pes, per a qüestionar la permanència dels nacionalistes en el pacte de govern. El malestar de les «bases» d'aquests partits s'ha arribat a fer pràcticament insuportable, perquè no tothom pot mirar a una altra banda quan el PSOE sembla encaminar-se per la via traçada pel PP. Sembla que, sobre totes aquestes qüestions, els comandaments i la soldadesca s'allunyen cada vegada més, i que les seves sensibilitats no es regeixen pel principi dels vasos comunicants.

Aquest clima es detecta d'una hora enfora. En situacions semblants, el PSOE té l'esquena molt ampla, hi ha molts de pesoes en el banquet reclamant una oportunitat per jugar embotits en qualsevol camiseta. Els partits petits han de mirar molt més prim. Qualsevol cosa els pot empènyer cap a la marginalització, fins i tot cap a la desaparició. Per això és important prendre a cada moment les decisions adequades i no lliurar-se a la inèrcia. La inèrcia, en els partits grans, pot ser un temps mort; en els petits, un temps mortífer.