No sé on, un dia vaig llegir que l'autocen-sura és molt pitjor
que la censura. Qui la practica es traeix a ell mateix, s'escapsa
el propi pensament. Hi estic d'acord.
Que jo sàpiga no existeix un terme equivalent a l'autocensura
dins l'àmbit de la política, però vists els darrers esdeveniments,
crec que la nostra llengua l'hauria d'incorporar. El vocable hauria
de tenir el significat de no dur a la pràctica el que hom pensa que
és millor, el que s'avé més amb la seva ideologia, ans, altrament,
per por o per manca de valentia, es fa, a contracor, una altra
cosa.
Aquesta autocensura política ja la va començar a fer el PSOE
durant la campanya electoral, quan es va cansar de dir que, si
guanyaven les eleccions, no tornarien a implantar l'ecotaxa. Cal
recordar que l'ecotaxa la va impulsar, al seu moment, el mateix
partit socialista i que, tal com reflectien totes les enquestes que
es feren sobre el tema, comptava amb un suport més que majoritari
entre els ciutadans de les Illes Balears. Només els hotelers i el
Partit Popular s'hi mostraren totalment contraris des del primer
moment i al llarg de tot el procés d'implantació.
Possiblement la por als poders fàctics va influir en la decisió
del PSOE de renegar-hi.
Ara surt Antich i diu que el cor li fa mal per haver d'autoritzar
la continuació de les obres de Son Espases. Crec que aquestes
paraules seves són una mostra que en aquest cas hi torna a haver
autocensura política. Si ell estigués convençut que aquesta és la
millor opció, estaria content de prendre la decisió encertada i la
defensaria amb la força que dóna el convenciment. Però quan hom
parla d'aquesta manera és evident que no és així.
Una altra vegada s'intueix la manca de valentia per dur a terme
el que realment pensa que és el que hauria de fer. La por per la
despesa que generaria el canvi d'ubicació, o pel retard que es
produiria en la construcció de l'hospital, o per la campanya
contrària que li organitzarien el Partit Popular i els seus
acòlits, o vés a saber què, han pesat més que la fidelitat a un
mateix i als seus votants.
Es tracta d'una equivocació greu. Els textos autocensurats no
passen mai de la tercera fila. Quan els llegeixes hi notes que no
són rodons, que hi ha qualque cosa que no acaba de lligar. De la
mateixa manera, l'autocensura política també grinyola, fa perdre la
confiança als electors, que se senten traïts i desemparats. Veuen
que aquells en qui confiaven fan exactament el mateix que haurien
fet aquells altres que no haurien votat per res. I es frustren, es
desencanten. Arriben a la conclusió que tots els polítics són
iguals, que no es poden fiar de cap, que val més quedar a ca seva
que anar a votar. O que si tanmateix fan el mateix, en lloc de
votar la còpia, es pot votar directament l'original.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.