Qualsevol altra decisió hagués estat incomprensible. No existia cap raó per oposar-se a continuar les obres a Son Espases. Altra cosa és que el PSOE, de poder, no hagués triat aquesta ubicació. Però una vegada començades, era un desbarat provocar l'avortament. Bastava fer una volta per la zona per adonar-se de la impossibilitat. Val a dir que tampoc no existia cap raó per oposar-s'hi abans de començar-les. Si més no cap raó que pugui mostrar sense avergonyir-se un partit de govern, com és el PSOE. Els socialistes ja se n'havien adonat molt abans de les eleccions de maig de la ficada de pota que havien consumat en deixar-se arrossegar per la minoria de veïnats classistes de la zona, de les desbaratades teories de la congregació antiPP i dels partits enquadrats en el Bloc. Aquests últims feien el seu joc. Com sol dir Munar, no està en la seva naturalesa el governar i per tant els hi surt "sortia?" de franc oposar-se al que sigui. Però no era el cas del PSOE. Se n'adonà després de dos anys de fer l'arpellot a les romeries antiPP. A la de l'agost de 2006 ja no s'hi va veure cap dirigent de pes ni candidat. Si algú se sent sincerament enganyat pels socialistes és que ha pecat d'una certa ingenuïtat en no saber veure què deien els signes que emetia el PSOE des de fa un any. De fet, la decisió de seguir les obres a Son Espases estava presa des de molt abans de rebre el famós «informe tècnic» que de tècnic no en tenia res sinó que era simple cobertura a una decisió política. El mes de juliol un membre socialista del Govern ja contava com se resoldria la cosa, tal com ja s'ha referit en algun anterior article: canvi d'eix de l'hospital per aquí, heliport més cap allà, estructura complementària annexa cap a l'altra costat... Vaselina imprescindible, però que no ha funcionat. No és comprensible com el Govern ha estat tan de temps escenificant tan malament la decisió que havia de prendre. Durant el procés excessivament llarg s'han creat tensions gratuïtes en el si del PSOE que podrien haver avortat el projecte, per a goig d'aspirants a succeir Antich però amb seriós risc de convertir el president en un ninot sense voluntat pròpia, la qual cosa hagués estat tant com tirar-se pedres damunt el propi teulat de tot el PSOE.
Al final, emperò, s'ha imposat el sentit comú. Son Espases serà una realitat per al bé de tots els ciutadans el més aviat que se pugui, possiblement a finals d'aquesta legislatura. Això és el que de veres compta i al que ha d'atendre un bon polític. Tot el demés són coses pròpies d'agitadors i posicions ideològiques minoritàries que són molt legítimes "ningú no ho dubta" però que res tenen a veure amb la centralitat i transversalitat a les quals ha d'aspirar un partit que vol ser percebut com a de govern, com és el PSOE.
La decisió presa per Antich no només l'honora com a president que presideix per al bé comú "i per tant governa per a la majoria dels ciutadans" sinó que, i per ventura políticament això és el més rellevant, el posa en camí de poder aspirar a ser un vertader líder. No només un president, la qual cosa qualsevol ho pot ser si és al lloc oportú en el moment adequat i en el partit convenient, sinó un vertader líder. Per primer cop en la seva biografia política Antich ha pegat un cop sobre la taula pensant, primer, en els ciutadans i, llavors, en el seu partit. Un lideratge polític no ho és de quelcom inexistent "com era el Pacte de Progrés o és ara el de centreesquerra" sinó d'un partit. Clarament diferenciat. Això és el que ha fet Antich. I si ho ha pogut fer segurament ha estat per consell de Madrid i sens dubte perquè l'aliança PSOE-UM al Govern ha deixat sense capacitat de bloqueig al Bloc, però sobretot perquè ell ha madurat i sap que en aquesta regió d'anar rere les ficcions de minories ideològiques en procés d'esvaïment mai no en podrà sortir un liderat polític fort per a un partit que, com el PSOE, necessita ocupar un espai centrat que necessàriament "com ell digué divendres" el condueix a governar d'acord amb «la realitat».
