(Les cartes que precedeixen la que publicam avui varen aparèixer
a Diari de Balears els passats dies, 9, 11, 16, 19, 23 i 26 de
setembre i dia 2 d'octubre).
QUINZENA REFLEXIÓ: l'Estatut d'Autonomia no resoldrà mai
el conflicte. Destacar les (in)competències de l'actual estatut és
fer el joc a la submissió, fer el ploramiques i, el pitjor de tot,
fomentar una moral de fracàs i no de combat. No ens arreglaran la
subjugació colonial uns estatuts que multipliquen les desigualtats
entre súbdits d'un mateix estat. Els estatuts d'autonomia són
contractes que estableixen l'estat i la regió (la 'nacionalitat',
si ho preferiu), però qui té la competència d'aprovació (retallats
i cepillados) és l'estat. Per tant, el nostre pobre estatut no és
altra cosa que una llei espanyola, on, ens perdonen la vida, ens
fan una «concessió de miques», temporal i condicionada, i anomenen
solidaritat al que arreu del món és espoli. L'estatut no és altra
cosa que una hipoteca, un nexe d'unió, una cadena que ens ferma a
àmbits 'superiors' i legitima i renova la dependència sense
alternatives. Per això, resulta patètic, ridícul i, sobretot,
inútil, que els partits polítics o els col·lectius que volen deixar
de ser ciutadans de segona i reclamen igualtat de drets, demanin un
pam més de cadena. Pitjor és que facin el joc sobiranistes que
volen estructures d'estat. Un pam més de cadena no esvaeix
l'esclavatge! Espanya ho sap. No oblidem que, per intentar impedir
la independència de Cuba, Antonio Maura (a finals del segle XIX!)
proposà concedir-li autonomia! Som, com Cuba abans, una colònia i
ho saben prou. Quan les injustícies són massa evidents i brollen
crits de llibertat, Espanya maniobra a la correguda propostes
eixelebrades per perpetuar el colonialisme. El 1931, es parlava de
les repúbliques dels pobles ibèrics. El 1976, l'estat de les
autonomies (que encara patim). Fa més poc temps, algunes veus
aposten per un estat federal i el president espanyol parla de
l'Espanya plural, una cortina de fum per emmascarar que som una
nació etnocidada, espoliada econòmicament, discriminada
lingüísticament, genocidada culturalment, anorreada socialment,
maltractada judicialment... Qualsevol nació ha de poder establir
vincles amb altres pobles (un estat federal, per exemple) amb un
requisit imprescindible: fer-ho en llibertat, perquè les aliances
s'han de pactar sense condicions prèvies. No és el nostre cas i
això ens transporta a la conclusió: o igualtat o independència! Com
tots els pobles, tenim dret a decidir, senzillament i pacíficament,
si volem un estatut o preferim un estat.
SETZENA REFLEXIÓ: Cal desmuntar les seves mentides! La
premsa espanyola actual ha esdevingut premsa de combat i manté,
sense massa canvis estructurals, la línia de l'antiga premsa
falangista. No hi ha diferències de contingut (únicament de
suavitat en la forma) entre els nacionalcatolicistes de la COPE
(amb tot el bloc de la Brunete mediàtica) i EL PAÍS, pel que fa a
l'exercici del discurs anticatalà. La llengua i la cultura
catalanes són atacades amb mentides ignominioses per part dels
mitjans de comunicació espanyols i els seus polítics. La tècnica és
vella. Des dels mecanismes de poder, capgiren la realitat i acusen
la terra espoliada d'insolidària, de genocidar el castellà a
Catalunya, de practicar l'exclusió i no la convivència, fins i tot
de racisme... Mesclen identitat amb ètnia i no troben la resposta
política que es mereixen, perquè existeix una connivència tàcita
entre els poder de l'estat i els autonòmics, tant si governa el PP
com si governa el PSOE. El psiquiatre Franz Fannon, ideòleg i
artífex de la independència d'Argèlia, va definir (ell l'anomenava
'punt sense retorn') el moment que el colonitzador acusa
d'insolidari el colonitzat. És important respondre i no callar. Els
nostres intel·lectuals no han de minimitzar els efectes de les
barroeres falsedats. Els nostres mitjans de comunicació han de
desemmascarar les mentides: som la mamella d'Espanya. Les illes
Balears i Pitiüses són el territori que pateix l'espoli major
d'Europa. És per això que Espanya es nega a publicar la diferència
entre els tributs i les inversions i detallar les balances fiscals
corresponents a cada comunitat autònoma.
(Continuarà si el director d'aquest diari m'ho permet).
Bartomeu Mestre i Sureda, autor de 'La identitat
reeixida'
Cinema i Govern
A Mallorca ja tenim de tot: metro, autopistes, aeroport...
Semblam Califòrnia. Només ens manca una cosa per estar al nivell
dels californians: Hollywood. Però després de l'espectacle que ha
donat el Govern balear amb Son Espases, propòs que el president
Antich i els seus consellers deixin la política i es facin actors.
Vos imaginau quina pel·licularra! Francesc Antich fent de John
Wayne! Després del teatre que han fet amb la qüestió del nou
hospital , ja només els manca arribar al cinema. Podrien fer els
estudis a Son Pons o a Son Hugo, i estic segura que tendrien un
exitarro.
En tota la meva vida no havia vist tanta comèdia com amb la
qüestió de Son Espases. Tant PSOE com el Bloc sabien de totes totes
que les pressions per fer l'hospital a Son Espases eren fortíssimes
i que no es podien negar. Aleshores, per què ens han tingut dos
mesos enganats?
Està clar que per salvar la cara i fer creure a tothom que han
fe tot el possible perquè l'obra es fes a un altre lloc. Això em
recorda els films de John Wayne. Sempre enganava els indis. Sempre
els prenia el pèl i al final els eliminava com conills.
Marta Alorda. Palma.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.