Des de fa molts d'anys sentia a parlar que havíem de tenir una televisió pròpia, autonòmica en diuen, una televisió pública de les Illes Balears, com si fos TV1 de l'Estat espanyol, una televisió que, si fos deficitària, aniria a càrrec dels nostres imposts. Deien que era molt cara, que no hi havia doblers, i que no hi podíem aspirar, totes les comunitats històriques ja en tenien i alguna que no ho era també. Coneixia el model del Principat, TV3 i Canal 33, i més envant, el Canal 24 hores, sabia que aquests canals catalans aspiraven a ajudar a normalitzar la llengua catalana, ja que es trobaven sols davant les cadenes de l'Estat i les privades, les quals només promocionaven el castellà. Sabia també que feien una televisió molt digna, que tenia una gran audiència, de molts de programes n'eren líders, que havien aconseguit una televisió de gran qualitat i que no havien fet res més que complir amb el mandat de la Llei de Normalització Lingüística, que així estipulava que havia de ser aquella televisió.

Gràcies a un bon grapat de voluntaris i voluntàries vàrem aconseguir que arribàs fins aquí i encara la tenim, gràcies als fats i a gent amb empenta. Un dia, els diaris varen explicar que ja teníem televisió autonòmica, que el PP l'havia aconseguit, però que aquesta televisió seria bilingüe (ja sabeu com pensa aquesta genteta, tots els canals oficials que teníem eren en castellà, i un que ells posaven en marxa "amb els nostres doblers" havia de ser en les dues llengües i així empataven, poc cervellet o massa...) i no sé quantes coses més, incomplint la Llei, per tant, fent una televisió il·legal, perquè això no era el que manava la Llei de Normalització Lingüística, però a l'hora d'incomplir la Llei no tenen cap problema, a l'hora de fer-la complir és tota una altra cosa (ara s'omplen la boca tant els uns com els altres amb la paraula Constitució, quan el lehendakari convoca un referèndum per a l'autodeterminació, ells cabussen el president perquè els enviï tota la tropa judicial i policial si no creuen). Quan vaig veure aquell canal, que de TV3 només tenia el 3, que feia sèries i pel·lícules en castellà, que repetia programes de l'any tirurany d'altres canals i que duia presentadors que no parlaven ni entenien la llengua pròpia d'aquesta terra, vaig pensar que no teníem canal propi, i que no havia arribat encara la nostra televisió, això sense entrar en el debat de si era una espècie de televisió popular, vull dir del partit.

A causa de tanta prepotència i de tantes malifetes, aquesta genteta del PP va guanyar les eleccions, però no va obtenir escons suficients per governar, i ho varen poder fer uns altres, que a la fi han programat una televisió de les Illes Balears, que es pot veure i es pot recomanar, perquè com a mínim han decidit que sigui en català, com mana la Llei. A partir d'ara es podrà comprovar i se'ls podrà exigir que facin una televisió de qualitat, que es guanyin l'audiència perquè agraden els seus programes, sense haver d'entrar a fer televisió escombraries. Però també haurien de tenir en compte que els primers receptors han de ser els habitants dels Països Catalans, i per tant, als informatius, haurien de potenciar i afegir-hi notícies del Principat i del País valencià, i a la secció del temps, també haurien de vèncer el sentiment d'inferioritat de Matas i ampliar el mapa, tal com ho fan a TV3. Se suposa que voldran intercanviar programació, fer-los arribar el canal sense complexos, i tenir-hi allà enviats especials. S'ha de tendir a fer una televisió, que si en els primers moments baixa l'audiència per mor de la llengua de les pel·lícules, s'ha de fer veure a la gent que aquesta televisió és un vehicle d'aprenentatge lingüístic molt important i que podrà ser una ajuda imprescindible per a la integració dels nouvinguts, i primer ha de fer aquesta funció. Falten anys per poder fer servir les pel·lícules per ensenyar anglès, com demanava un lector en una carta, primer s'ha d'ensenyar la llengua pròpia del país i una vegada consolidada o abans, podrem demanar a la televisió estatal i a les privades, que ajudin a ensenyar altres llengües, a través de pel·lícules en versió original i subtitulades.