Lleonard Muntaner té el do de fer-se perma-nentment present en forma de llibre. Dilluns me'n posà un de nou sobre la taula. Un més. Una obra aparentment insignificant, pensada en forma de memòria personal i com a document que dóna fe d'un temps en el qual la història era allò que s'aprenia de memòria amb la intenció de fer oblidar la memòria d'un passat considerat perillós. En arribar a casa en vaig iniciar la lectura de manera automàtica, malgrat que l'autor, Bernat Vadell, ens mena per uns racons d'aspecte insignificant. És la memòria d'uns anys crítics per als Cursets de Cristiandat, un temps de diàspora i d'expansió d'una forma molt mallorquina d'entendre l'esser catòlic i laic. Era la conjuntura immediata de preconcili, dominada per una religiositat rutinària, però també un temps en el qual emergien els primers moviments socialcristians contestaris i crítics amb un model d'Església que no qüestionava el Sant Ofici i diàriament jutjava els moviments religiosos emergents i els principals pensadors de les universitats confessionals. Justament, Bernat Vadell té moltes històries per contar. Ha participat en molts episodis força interessants des del punt de vista mediàtic i ha fet part d'uns estaments socials privilegiats durant els seixanta i els setenta. No obstant això, ens parla de la seva obra com a promotor dels «Cursillos de Cristiandad» als Estats Units d'Amèrica, un dels indrets on el model socialreligiós s'ha mantingut impermeable durant cinquanta anys i ha romàs petrificat en forma de religió rutinària i necessària, tot just el contrari d'allò que els Cursets imaginaven que era la seva missió principal en l'Església. El llibre, tanmateix, ens introdueix en la darrera evangelització de Texas, protagonitzada per mallorquins, una experiència desconeguda per molts i encara molt emboirada per la majoria. Qualsevol que tingui interès a analitzar aquesta època, qualsevol que desitgi conèixer amb més profunditat detalls del nostre temps pot llegir aquest llibre. Per fer-ho, no obstant això, millor que faci un «curset», però, sobretot, que sigui crític amb la «memòria». Una interpretació fiable del nostre temps necessita els testimonis; però aquests individualment són insuficients i excessivament previsibles.