A l'escalfor de l'anunci de les mesures promogudes pel Govern nacional, presentades pel president Zapatero i la ministra de l'Habitatge, Carme Chacón, així com rere de les habituals males notícies "pels que tenen hipoteques" de l'augment de l'euribor, de bell nou tornen a aparèixer pels mitjans notícies sobre el mercat immobiliari. Pareix que tothom està preocupat. Si més no així ens ho diuen els experts. Els mateixos que fa una dècada ja anunciaven la segura baixada dels preus dels pisos perquè era «insostenible» una pujada amb tanta progressió geomètrica com la que s'estava experimentant. Ha plogut molt, des d'aleshores, i el metre quadrat "nou i usat" continua creixent. Una estranya situació. Per una banda, tot són alarmes enceses. Però per l'altra els preus no paren d'augmentar. Quelcom falla. No se sap què, però hi ha d'haver alguna cosa que expliqui la paradoxa aparent de tenir un mercat que tothom diu que està en contracció i uns preus que continuen alegrement a l'alça. Divendres passat se publicava que el termini per vendre un pis s'ha duplicat en poc temps i, a més, que els venedors han de rebaixar les seves expectatives de venda, en alguns casos fins a una quarta part. Alhora, emperò, el mateix dia sabíem que a Balears el preu del metre quadrat d'habitatge usat ha crescut durant els primers sis mesos d'enguany un 7'1%, quan la mitjana nacional ha estat del 4'3%. Estrany.
Si atenem a diverses dades objectives fetes públiques en els últims mesos, tampoc se veu la famosa crisi per enlloc. Arribarà? Per ventura, però ara per ara pareix més una qüestió psicològica "que no és que sigui poc important" de translació automàtica de xifres nacionals a Balears que no una vertadera situació preocupant aquí. Mirem les dades objectives. Segons el Col·legi d'Aparelladors, per a enguany estan projectats 11.000 habitatges nous a Mallorca. L'any passat se n'acabaren 8.955. El 2005, 6.270; el 2004, 6.836; el 2003, 7.745; el 2002, 8.645; el 2001, 8.875; el 2000, 8.683; i el 1999, 6.324. Si s'observa l'evolució del mercat de la construcció que nodreix l'immobiliari és difícil parlar de crisi. També coneixem, per altra banda, la dada de quantes hipoteques s'han signat durant els primers sis mesos de l'any en curs: 30.060. En el mateix període de 2006, 30.447; en el de 2005, 29.900; en el de 2004, 22.800; i en el de 2003, 20.218. Els cinc anys anteriors foren manco de 15.000 i més de 10.000. El 1997 i 1996 no arribaren a 10.000. Tampoc per aquí pareix prudent parlar de crisi, a Balears. És més: enguany s'està a l'alçada de l'any passat quant a noves hipoteques, i són xifres molt per sobre de les anteriors: en els sis primers mesos respectius dels quatre anys que van de 2007 a 2004 s'han signat unes 113.000 hipoteques, mentre que en els vuit anteriors no arribaren a 100.000.
És estrany veure aquestes xifres en un ambient de pessimisme generalitzat. El qual, entre d'altres raons, se deu a l'augment de l'euribor que se suposa que està ofegant les famílies endeutades. Encara més estrany és el resultat de creuar dades com les referides amb les oficials de l'Agència Tributària (les últimes disponibles són de 2005) segons les quals el 22% dels balears declaren manco de 6.000 euros bruts a l'any, el 30% entre 6.000 i 12.000, el 26% entre 12.000 i 21.000 i el 22% més de 21.000. Amb aquest panorama socioeconòmic, juntament amb el creixent preu de la hipoteca, el resultat hauria de ser una caiguda en picat del mercat immobiliari i dels preus. Doncs no passa així.
Pareix un misteri insondable, però ha d'existir alguna raó que expliqui per què tothom parla de crisi si ens continuam endeutant per comprar pisos a pesar dels preus a l'alça, si se continua construint per nodrir el mercat immobiliari i si "si més no hores d'ara" el millor negoci "legal" del món és invertir en maó a Balears. Tot plegat, molt estrany.
