Santa Catalina 1895

Els fets foren els següents. A principis de la dècada de 1890 l'exèrcit canvià de fusells. Els vells no servien, però si se podien aprofitar els cartutxos. Per a la qual cosa el govern va treure a concessió privada la feina de recuperació. A Palma, l'empresa que aconseguí la contracta "el nom de la qual s'ha perdut" habilità un revellí adossat a la murada, just devora la Porta de Jesús "cal dir que aleshores la murada era encara de titularitat de l'exèrcit", per fer-hi la feina. Contractà el personal que en la seva immensa majoria eren dones, entre les quals un bon grapat nines "11, 12 anys...", així com els encarregats "homes" de controlar la tasca. La feina era basta, simple i feta sense garanties de seguretat, com era norma a l'època, tot i existir una llei de protecció de l'obrer que suposadament vetllava per les condicions de seguretat, que mai no se complia: cada operària havia de llevar, mitjançant un punxo, la bala de la baina del cartutx i depositar la pólvora en un poal que tenia cada una als seus peus. Moltes "segons testimonis de les supervivents" acumulaven la pólvora sobre el davantal i quan en tenien una bona quantitat la passaven al poal. El qual era recollit ple pels encarregats. Les mateixes testimonis asseguraren que molts dels encarregats fumaven mentre les controlaven. El 25 de novembre de 1895, dia de Santa Catalina, mai no se va saber per què ni com, tot esclatà. L'explosió se va sentir a molts quilòmetres de distància. El resultat foren 92 morts in situ "naturalment, quasi tots dones, i moltes nines" i durant les següents setmanes i mesos en moriren més "no se sap el nombre" a causa que la sanitat aleshores era, per als pobres inclosos tots els treballadors, bastant deplorable. A d'altres països "com els Estats Units, per exemple" accidents amb menor nombre de víctimes serviren per canviar les lleis de protecció laboral i inclòs la data s'ha mantenguda en el record per part de les institucions com a símbol del que no ha de tornar passat. Aquí, emperò, tot s'ha oblidat. Només resta una placa quasi il·legible, en un lloc que no és el dels fets, a l'espera que el Govern actual recuperi el record que mai no s'hauria d'haver perdut.