Tenc el convenciment que a molts vos passa el mateix que a mi: sentim oi quan obrim els ulls i per ells ens entra la ignominiosa complicitat dels mercaders occidentals en la repressió a Birmània, l'estulta manera de reduir els plantejaments nacionals a una qüestió de conveniències electorals o de dogmatisme allunyat de qualsevol anàlisi actualitzada, la mala llet d'aquells que fan dels símbols patris un tema per a l'enfrontament indirecte, la vergonyosa actuació dels responsables de la Justícia a Espanya que per avantatges partidistes a curt termini acaben amb el necessari prestigi d'aquest pilar de l'Estat de Dret, i tant se'ls en fot, la poca vergonya dels responsables de les obres del Metro de Palma, senyora Cabrer i associats, que no alenen per ver i, a més, xisclen perquè el renou amagui la veritat... Per cirereta d'aquest pastís pudent, el papanatisme que fa de la monarquia espanyola una institució per sobre del be i del mal, incapaç de patir la crítica, la broma o, fins i tot, l'insult que amb resignació pateixen les seves parentes europees. Som un país ben estrany: ens felicitam de tenir les lleis socials que reconeixem drets inimaginables a altres indrets i que, sobre el paper, eliminen qualsevol desigualtat de tracte davant de la llei i, tot seguit, els mateixos que passegen pel món com a catalitzadors d'aquestes conquestes, siguin governants o jutges sortits lliurement de l'armari, persegueixen a qui crema unes fotografies dels intocables monarques. País!

===

Per acabar-ho d'adobar i talment es tractàs d'executors de la Patriot Act, made in Bush, obliguen als fotògrafs de premsa a lliurar les seves fotos a la policia per a identificar els sospitosos de calar foc a uns retrats. No han entès res: ni la llibertat d'expressió ni la igualtat davant de la llei ni, molt menys, la importància de tenir mitjans de comunicació en primera línia de la notícia per a garantir la informació més veraç possible. Però si se'n foten de desprestigiar els òrgans de govern de la justícia no ens ha d'estranyar que converteixin als periodistes gràfics en delators davant dels ulls de la ciutadania. Gràcies a aquesta Patriot Act de playmobil que maneja el jutge Grande Marlasca qualsevol fotògraf o càmera de televisió serà vist com a col·laborador de la policia, enemic dels manifestants i, per tant, objectiu d'una violència que fins ara només mostraven els ultres i partidaris de la foscor informativa. Vaja progrés. Si ja escabella a un occidental que cremar una bandera o una fotografia del cap d'estat sigui delicte a l'alçada del que és riure's de Mahoma pels fonamentalistes islàmics, obligar a revelar les fonts a la premsa és, simplement, penós.

===

O sigui, que per no morir d'oi al obrir el diari, vos vull recordar una altra bona nova. Si ahir ens havíem de felicitar d'aturar la destrucció de Son Real, avui convé mantenir l'esperança en altres petites coses com la retirada del projecte «matista» del passeig de s'Illot, a Manacor. Una altra alegria.