A vegades duc mala sort amb les paraules. No sé si només em passa a mi o passa a més gent. He de suposar que sí, que passa a més gent, si no fos així significaria ser molt més tosquet del que em pensava. Per posar-vos un exemple us diré que era tan gran i garrut com ara quan vaig descobrir el vertader significat, i també la grafia correcta, de la paraula Equinnoci, en el modisme passar un equinnoci, equivalent, com ja saben, de passar les de Caïm, de passar-ho molt malament. Aquesta expressió l'havia sentida a ca nostra però jo n'associava el significat a la vida que duia un ca, o millor dit, a la mala vida. A allò que en castellà en diuen vida de perros. I per tant jo escrivia amb la màxima naturalitat passar una canòssia. Val a dir que, per llevar-me un poc de culpa, la fonètica és molt semblant i una contaminació d'aquestes en la llengua no és gaire estranya.

Una cosa semblant em va passar amb una altra paraula. I us don tot el permís per riure-us de mi. Aquesta paraula no és altra que metrosexual. La primera vegada que em vaig topar amb ella fou a una redacció que em degué lliurar una alumna. Devia ser cap allà l'any 2003. Li ho vaig comptar com una falta. Santa ignorància meva... La casualitat va fer però que en poc temps aquesta paraula va venir a porgar-se un parell de vegades al meu garbell lingüístic i me la vaig fer meva. Sí, però de mala manera. Amb un sentit equivocat. Per a mi, un metrosexual era aquella persona que no només tenia cura del seu cos, sinó que a més tenia una gran potència sexual. Era capaç de fer-ho tantes vegades seguides com jo només he vist en alguna pel·lícula porno i poca cosa més. De totes maneres, el meu error té una petita indulgència. Aquesta indulgència és, com en l'anterior cas, una contaminació lingüística. No sé on vaig pellucar la frase feta passar-ho més de metro, que més enllà de les ortodòxies gramaticals i ortològiques, vol dir, ras i curt, passar-ho molt malament, passar-ho malament amb desmesura, excedir-se... Per tant, jo em pensava que aquells que podien excedir-se practicant sexe eren els metrosexuals i per això tenien cura del seu cos per dues raons, per una banda, per «estar en forma» i per altra banda, per tenir una figura que pel sols fet de mirar-la resultàs irresistible per al ram femení de l'espècie humana.

Mirau per on, s'ha hagut d'inundar dues vegades el metro perquè jo sortís d'una de tantes ignoràncies lingüístiques com passeig. I ha estat quan he anat a consultar el DCVB, que he intuït que estava immers en un error. La meva primera sorpresa en obrir el tresor lexicogràfic ha estat que en cercar la paraula «metro» no hi he trobat consignada, com m'esperava, la locució que abans us he explicat. Per altra banda, ja que hi era, he indagat una mica sobre aquesta paraula i he vist que també es tracta d'un prefix d'origen grec que vol dir «mesura». Ergo un metrosexual de cap de les maneres podria voler dir una persona que s'excedeix en la seva potència sexual. Una consulta telèfonica a l'amiga de l'ànima i una corroboració per devers el vikipèdia m'han confirmat l'error tot i que no he aclarit si el metro de metrosexual vol dir «mesura», «model» o, senzillament, «urbà». Però vaja, de llengua i semàntica ja n'hem parlat prou.

I per què he anat al Diccionari? Per intentar trobar-hi un remei per a Gabriel Vicens per tal que pugui reobrir tan aviat com sigui possible la faraònica cagada pepera? No, sinó que cercava algun títol enginyós que en suplís un d'incofessable, que havia pensat per a l'article d'avui i que hauria estat un autèntic escàndol. Si voleu satisfer la vostra curiositat us diré que començava així: Totes les putes es diuen... Però clar, no cal, encara que et posin el llistó molt baix, davallar a segons quins graus d'abjecció. La meva idea era jugar amb la paraula metro i la locució «passar-ho més de metro», però quan he vist que metro significava mesura ho he deixat estar. I m'he inventat aquesta paraula: metromabelitzar. I què vol dir? Vol dir, ni més ni pus, arribar al màxim grau de cinisme. A la mesura exacta del cinisme. Al cinisme en estat pur. Si el metro patró es troba al museu de pesos i mesures de París, les paraules de na Mabel Cabrer podrien figurar en un museu de les abjeccions, a la secció de cinisme. Si tot era tan senzill com ella diu, per què inauguraren el Metro sense haver fet aquestes obres tan elementals? O és que a més de tenir controlat que guanyarien les eleccions per majoria absoluta també tenien la certesa que no faria cap ruixat fort fins dos mesos després de les eleccions? Si les inundacions del metro d'agost, segons ells o els seus corifeus, s'haguessin evitat només posant en marxa unes bombes, com és que ara s'han tornat a inundar? Les imatges de les càmeres de seguretat també han estat trucades? No parlen per elles mateixes? Gràcies, de totes maneres, Mabel, per haver-me permès fer aquesta humil aportació lexicogràfica.