Procur estalviar-me tant com puc veure la carona d'àngel traïdor de Mariano Rajoy. Em supura alguna concatenació de sucs i humors indescriptibles que no cal esmentar, i no en parlem si va acompanyat dels dos escolanets prístics que té: el beatot Acebes, amb la cara de portar sempre un cilici estret a les parts toves, i la de n'Eduardo Zaplana, que quan la mires, no saps ben bé si és un rostre de persona humana o si es tracta d'un bloquet de construcció que ha pres fesomies humanoides. Però vaja, això és el que tenen i qui sap si aquest treset digne de qualsevol corral de la Pacheca d'aquí a poc tallarà el bacallà... I de vegades no em queda més remei, la meva addicció al zàping televisiu és de tal magnitud, que topar-me amb aquest triumvirat; i tampoc no puc reprimir-me de sentir-los un instant, el masoquisme i la morbositat formen part de les febleses humanes, ergo de les meves també. Per ventura no és ben bé la morbositat allò que em fa deturar el frenesí premendi sinó una certa esperança "també som una mica molt ingenu" de veure si han modificat gaire el seu discurs.

Idò no, no l'han modificat gaire. És el mateix. I com que és el mateix té el grau de simplicitat superlativa al qual ens tenen acostumats. Són com discos retxats: ara toca dir això i ho repeteixen com autòmats monòtons. A tot estirar, l'il·lustren demagògicament amb un cas d'actualitat que el fan concordar "una altra cosa és que hi concordi" amb els seus postulats. Per exemple, quan va dimitir n'Imaz. Sabeu a qui va atorgar la culpa en Rajoy? Evidentment que a en Zapatero. I per quina regla de tres, us demanareu? Per la següent: perquè aquest govern "suposadament de «nuevo talante» (les cometes són meves i les voldria carregades d'ironia per allò del Gobierno d'Espanya de la publicitat institucional i altres bravates patriòtiques que surten per ací i per allà, Nájera inclosa, cada dos per tres)" alimenta, amb el seu discurs desvertebrador de la ¿unitat nacional? (l'interrogant també és meu), els radicalismes, ergo fa que tot plegat triomfin les tesis radicals. Per tant, si en Zapatero alimenta els «radicals» i «els radicals», segons la visió de Rajoy tot, han fet dimitir n'Imaz, la culpa és de Zapatero. I llavors, va postil·lar, que ell vol que tots els espanyols siguin iguals i tenguin les mateixes oportunitats visquin on visquin.

Quinze dies després, altre cop el maleït zàping, em va fer topar amb les mateixes, gairebé exactes, paraules d'en Rajoy, les de la postil·la, s'entén. Ara sí que no vaig ser masoquista ni morbós i vaig ser ràpid a l'hora de prémer el botó i no sentir-lo més. De totes maneres em va restar com un mal gust de boca i vaig pensar si ho havia somiat, si era un episodi que vaig viure en una altra vida o alguna altra «xuminada» esotèrica de consemblants magnituds. Descartades totes aquestes hipòtesis vaig concloure que això deu ser una mena de lletania preelectoral que en Rajoy jaculatoritza a tothora, en els seus múltiples actes preelectorals que fa per veure si pot arribar a coronar-se mai gall de brega de la Moncloa.

Dues coses: a vegades no entenc molt bé com és que parlen tant de fracàs escolar, de manca de nivell i d'altres catastrofismes acadèmics "els del PP hi són molt addictes" i llavors ells es passegen pel món amb aquest discurs tan simple, tan simplista, amb tan poca gruixa intel·lectual. Per ventura és per això: perquè volen un poble alienat, un poble ximple (sic) i alhora simple. La segona és que jo donaria tota la raó a don Mariano si no fos que les seves paraules em semblen un escarni a la meva dignitat personal. Jo també, si no em queda més remei, vull ser un espanyol de primera, d'aquests que preconitza el líder popular. Vaja que vull ser igual que un ciutadà de Lleó i que viu majoritàriament tot el temps de la seva vida a Lleó, com jo, que he viscut majoritàriament a Mallorca. Un ciutadà que haurà estat escolaritzat en la seva llengua territorial, que encendrà una emissora de ràdio i sentirà la llengua pròpia d'aquell territori, que se n'anirà al bar i no haurà de canviar de llengua, ni si va a l'estanc o al supermercat. Que mai no li diran que no l'entenen, i quan telefoni a una operadora telefònica li parlaran amb la seva llengua. Jo també vull ser com aquests, els considerats de primera. I sense renunciar a res...