Procur estalviar-me tant com puc veure la carona d'àngel traïdor
de Mariano Rajoy. Em supura alguna concatenació de sucs i humors
indescriptibles que no cal esmentar, i no en parlem si va
acompanyat dels dos escolanets prístics que té: el beatot Acebes,
amb la cara de portar sempre un cilici estret a les parts toves, i
la de n'Eduardo Zaplana, que quan la mires, no saps ben bé si és un
rostre de persona humana o si es tracta d'un bloquet de construcció
que ha pres fesomies humanoides. Però vaja, això és el que tenen i
qui sap si aquest treset digne de qualsevol corral de la Pacheca
d'aquí a poc tallarà el bacallà... I de vegades no em queda més
remei, la meva addicció al zàping televisiu és de tal magnitud, que
topar-me amb aquest triumvirat; i tampoc no puc reprimir-me de
sentir-los un instant, el masoquisme i la morbositat formen part de
les febleses humanes, ergo de les meves també. Per ventura no és
ben bé la morbositat allò que em fa deturar el frenesí premendi
sinó una certa esperança "també som una mica molt ingenu" de veure
si han modificat gaire el seu discurs.
Idò no, no l'han modificat gaire. És el mateix. I com que és el
mateix té el grau de simplicitat superlativa al qual ens tenen
acostumats. Són com discos retxats: ara toca dir això i ho
repeteixen com autòmats monòtons. A tot estirar, l'il·lustren
demagògicament amb un cas d'actualitat que el fan concordar "una
altra cosa és que hi concordi" amb els seus postulats. Per exemple,
quan va dimitir n'Imaz. Sabeu a qui va atorgar la culpa en Rajoy?
Evidentment que a en Zapatero. I per quina regla de tres, us
demanareu? Per la següent: perquè aquest govern "suposadament de
«nuevo talante» (les cometes són meves i les voldria carregades
d'ironia per allò del Gobierno d'Espanya de la publicitat
institucional i altres bravates patriòtiques que surten per ací i
per allà, Nájera inclosa, cada dos per tres)" alimenta, amb el seu
discurs desvertebrador de la ¿unitat nacional? (l'interrogant també
és meu), els radicalismes, ergo fa que tot plegat triomfin les
tesis radicals. Per tant, si en Zapatero alimenta els «radicals» i
«els radicals», segons la visió de Rajoy tot, han fet dimitir
n'Imaz, la culpa és de Zapatero. I llavors, va postil·lar, que ell
vol que tots els espanyols siguin iguals i tenguin les mateixes
oportunitats visquin on visquin.
Quinze dies després, altre cop el maleït zàping, em va fer topar
amb les mateixes, gairebé exactes, paraules d'en Rajoy, les de la
postil·la, s'entén. Ara sí que no vaig ser masoquista ni morbós i
vaig ser ràpid a l'hora de prémer el botó i no sentir-lo més. De
totes maneres em va restar com un mal gust de boca i vaig pensar si
ho havia somiat, si era un episodi que vaig viure en una altra vida
o alguna altra «xuminada» esotèrica de consemblants magnituds.
Descartades totes aquestes hipòtesis vaig concloure que això deu
ser una mena de lletania preelectoral que en Rajoy jaculatoritza a
tothora, en els seus múltiples actes preelectorals que fa per veure
si pot arribar a coronar-se mai gall de brega de la Moncloa.
Dues coses: a vegades no entenc molt bé com és que parlen tant
de fracàs escolar, de manca de nivell i d'altres catastrofismes
acadèmics "els del PP hi són molt addictes" i llavors ells es
passegen pel món amb aquest discurs tan simple, tan simplista, amb
tan poca gruixa intel·lectual. Per ventura és per això: perquè
volen un poble alienat, un poble ximple (sic) i alhora simple. La
segona és que jo donaria tota la raó a don Mariano si no fos que
les seves paraules em semblen un escarni a la meva dignitat
personal. Jo també, si no em queda més remei, vull ser un espanyol
de primera, d'aquests que preconitza el líder popular. Vaja que
vull ser igual que un ciutadà de Lleó i que viu majoritàriament tot
el temps de la seva vida a Lleó, com jo, que he viscut
majoritàriament a Mallorca. Un ciutadà que haurà estat escolaritzat
en la seva llengua territorial, que encendrà una emissora de ràdio
i sentirà la llengua pròpia d'aquell territori, que se n'anirà al
bar i no haurà de canviar de llengua, ni si va a l'estanc o al
supermercat. Que mai no li diran que no l'entenen, i quan telefoni
a una operadora telefònica li parlaran amb la seva llengua. Jo
també vull ser com aquests, els considerats de primera. I sense
renunciar a res...
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.