Aquest vers, que Raimon canta en la seva cançó d'amor més emblemà-tica, potser pot incorporar aquella lírica que aquests dies sentim especialment absent. Potser, com en la joventut ardent del poeta, els grans problemes d'avui seran no res en el futur, eclipsats, sepultats i oblidats per aquesta catàstrofe permanent que fa malbé la memòria. Res no pot impedir, tanmateix, que la naturalesa acabi imposant la seva llei. Només podem fer possible que la fúria no esdevingui ràbia, i que qualsevol situació no esdevingui el pretext per atacar. Hem passat, potser, de la selva neoliberal més espantosa al pragmatisme polític, tot massa ràpid, sense temps per transitar pels passadissos de les conviccions. Mentre el corrent Esquerra Independendista, d'ERC, exigeix més contundència política, el conseller de la vicepresidència de la Generalitat manifestava la unitat del govern i es felicitava pel pragmatisme de l'Executiu català, convidat especial en una reunió interna del grup parlamentari del PSC. Mentrestant, una cosa semblant està passant a les Illes Balears. Antich sap que per governar, a més de principis i sort, es necessiten tones de pasta per cohesionar materials que, fins i tot en molts casos, tenen una tendència natural a rebutjar-se. Jo, possiblement, no dormiria davant els reptes, em passaria la nit com un carretó de batre anant de part a part del llit, condormit i sense descansar, talment si hagués de resoldre algunes situacions de risc. Per altra banda, convé tampoc no acabar bojos, ni cridar de forma permanent el mal temps. Per ventura si desitjam esser una societat madura, valenta i coherent necessitam prendre un poc de distància, enlairar-nos i observar la realitat amb una mica més de perspectiva, sense absolutitzar superficialment, ni tampoc, òbviament, sense aquell menfotisme o servilisme tradicional que ha caracteritzat la nostra societat. Que alguna cosa ens llevi la son, possiblement és bo, sobretot si això que no ens deixa dormir també voreja alguna qüestió que per ventura no és del tot transparent i pertany a l'àmbit estricte de la nostra consciència personal.