1. El problema: La pròxima i ineludible decisió sobre la ubicació del futur hospital de Ciutat és, ella mateixa, el problema. Aquest diari nostre i molts mitjans se n'han fet ressò creixent, els darrers dies, i en general, a aquestes informacions, hom hi posa l'èmfasi en la impossibilitat de fugir dels condicionaments i les conseqüències polítiques, electorals. Si fos una decisió estrictament allunyada de la política, i sense implicacions polítiques (una decisió «tècnica», com sovint es repeteix, violentant aquest terme), no apareixeria més que mínimament i minsa als informatius. Si fóssim davant d'un problema de política sanitària, el problema i el seu ressò serien, igualment, mínims. L'enrenou provocat pels debats (la majoria, o molts, del tot desinteressats del problema original) confirma que el problema és, per tant, la decisió. Si parléssim tan sols d'on fer un nou hospital, comparable al que tenen moltes altres ciutats i comunitats de l'estat (i cal recordar que som els qui més hi aportam, a l'erari públic, en proporció) ningú no en parlaria, dels efectes polítics.

2. La decisió: En realitat, aquesta situació no és nova. És tan vella com la política, i el seu caramull de pseudoproblemes, d'una banda, i de l'altra els problemes sense solució, o sense solució definitiva, o amb solucions sempre parcials, de manera que hi triïs l'opció que triïs els resultats seran... dolents. Concretant: si el nou hospital es fa a Son Espases, s'incompleix (en línies generals i amb tots els matisos que s'hi desitgi adduir) una promesa electoral cabdal, i si no s'hi fa, els problemes sanitaris seran molts més nombrosos i grans del previst, i això que el previst ja és prou problemàtic. Forma part del problema el fet que les estadístiques sobre els recursos sanitaris a la nostra Comunitat, com els educatius, o els mediambientals, no són gaire encisadors, i sí més aviat per plantejar-nos qui, i sobretot fins quan, ens pren el pèl, el poc que ens queda.

3. Les alternatives: Són poques, bàsicament perquè el territori és poc, és a dir, petit, i perquè ja està prou congestionat, i perquè el temps corre.

El creixement urbanístic que hem patit les darreres dècades (i que cadascú hi posi, al creixement, l'adjectiu que més s'estimi), i el creixement que es preveu als voltants del nou hospital, si es fa a Son Espases, són altres ingredients del problema que no tenen res a veure amb la política sanitària. Com a medicina de l'escàs territori només podem oposar la imaginació i, per un cop, l'audàcia.

4. La solució: La meva solució és fer el nou centre sanitari a Son Moix.
Son Moix és una infraestructura pública tan gegantina com infrautilitzada, que no sabem per quins motius es va regalar, o cedir, o com es digui exactament, per un preu irrisori, a una entitat privada per un munt d'anys, els treballadors de la qual no fan res més, ni menys, que córrer-hi un pic cada dues setmanes, i no tot l'any, darrere d'una pilota.

No cal recordar que, a part d'aquest llaminer equipament (que si s'hagués de construir i mantenir sense recursos públics no existiria, senzillament), l'entitat privada que ocupa Son Moix rep de l'erari públic molts altres d'ingressos des de les arques públiques, en forma de publicitat, televisió i d'altres misteriosos conceptes, ni les despeses que cada partit a l'estadi suposa per als ciutadans, siguin o no afeccionats al futbol i al Mallorca en concret. A Son Moix, i als voltants, si cal, hi ha espai per fer un hospital: aprofitem-ho tots, no només els (pocs) que en treuen partit. El problema suscitat per molts periodistes i locutors de ràdio i televisió d'arreu de l'estat, que continuen parlant de «Son Mocs» no hauria de ser-ho, perquè els hospitals apareixen als informatius molt menys que als programes d'esports, i si es construís un nou estadi de futbol (a càrrec dels ciutadans i/o empreses que hi decidissin de posar lliurement els seus diners) sempre es podria batejar com estadi A, o estadi CARAMEL. En canvi, si el nou hospital es fes a Son Moix, aquesta decisió significaria una visible i contundent aportació a la lletra i l'esperit de la Constitució, tan idolatrada per alguns sectors de l'espectre polític, que no diu res del dret a ser generosament i constantment subvencionat si ets fanàtic de l'esport originalment anomenat football i que, en canvi, mira tu, sí reconeix el dret dels ciutadans a la protecció de la salut.

5. Advertència final: Aquesta opinió no és, no tracta de ser, una gracieta, ni una sàtira sobre una situació que, de fet, no té gens de divertida.

Estam davant d'un problema (més exactament d'una decisió) de prioritats, que tindrà conseqüències significatives per a tots els mallorquins, si bé per alguns més que per altres. El patrimoni cultural i natural que hem heretat dels nostres passats (el que ens queda), i la credibilitat dels nostres governants, és més interessant que el joc de pilota. Esper no ser l'únic que espera veure el president Antich acceptar-ho, guanyi o perdi les pròximes eleccions.