1. El problema: La pròxima i ineludible decisió sobre la
ubicació del futur hospital de Ciutat és, ella mateixa, el
problema. Aquest diari nostre i molts mitjans se n'han fet ressò
creixent, els darrers dies, i en general, a aquestes informacions,
hom hi posa l'èmfasi en la impossibilitat de fugir dels
condicionaments i les conseqüències polítiques, electorals. Si fos
una decisió estrictament allunyada de la política, i sense
implicacions polítiques (una decisió «tècnica», com sovint es
repeteix, violentant aquest terme), no apareixeria més que
mínimament i minsa als informatius. Si fóssim davant d'un problema
de política sanitària, el problema i el seu ressò serien,
igualment, mínims. L'enrenou provocat pels debats (la majoria, o
molts, del tot desinteressats del problema original) confirma que
el problema és, per tant, la decisió. Si parléssim tan sols d'on
fer un nou hospital, comparable al que tenen moltes altres ciutats
i comunitats de l'estat (i cal recordar que som els qui més hi
aportam, a l'erari públic, en proporció) ningú no en parlaria, dels
efectes polítics.
2. La decisió: En realitat, aquesta situació no és nova. És tan
vella com la política, i el seu caramull de pseudoproblemes, d'una
banda, i de l'altra els problemes sense solució, o sense solució
definitiva, o amb solucions sempre parcials, de manera que hi triïs
l'opció que triïs els resultats seran... dolents. Concretant: si el
nou hospital es fa a Son Espases, s'incompleix (en línies generals
i amb tots els matisos que s'hi desitgi adduir) una promesa
electoral cabdal, i si no s'hi fa, els problemes sanitaris seran
molts més nombrosos i grans del previst, i això que el previst ja
és prou problemàtic. Forma part del problema el fet que les
estadístiques sobre els recursos sanitaris a la nostra Comunitat,
com els educatius, o els mediambientals, no són gaire encisadors, i
sí més aviat per plantejar-nos qui, i sobretot fins quan, ens pren
el pèl, el poc que ens queda.
3. Les alternatives: Són poques, bàsicament perquè el territori
és poc, és a dir, petit, i perquè ja està prou congestionat, i
perquè el temps corre.
El creixement urbanístic que hem patit les darreres dècades (i
que cadascú hi posi, al creixement, l'adjectiu que més s'estimi), i
el creixement que es preveu als voltants del nou hospital, si es fa
a Son Espases, són altres ingredients del problema que no tenen res
a veure amb la política sanitària. Com a medicina de l'escàs
territori només podem oposar la imaginació i, per un cop,
l'audàcia.
4. La solució: La meva solució és fer el nou centre sanitari a
Son Moix.
Son Moix és una infraestructura pública tan gegantina com
infrautilitzada, que no sabem per quins motius es va regalar, o
cedir, o com es digui exactament, per un preu irrisori, a una
entitat privada per un munt d'anys, els treballadors de la qual no
fan res més, ni menys, que córrer-hi un pic cada dues setmanes, i
no tot l'any, darrere d'una pilota.
No cal recordar que, a part d'aquest llaminer equipament (que si
s'hagués de construir i mantenir sense recursos públics no
existiria, senzillament), l'entitat privada que ocupa Son Moix rep
de l'erari públic molts altres d'ingressos des de les arques
públiques, en forma de publicitat, televisió i d'altres misteriosos
conceptes, ni les despeses que cada partit a l'estadi suposa per
als ciutadans, siguin o no afeccionats al futbol i al Mallorca en
concret. A Son Moix, i als voltants, si cal, hi ha espai per fer un
hospital: aprofitem-ho tots, no només els (pocs) que en treuen
partit. El problema suscitat per molts periodistes i locutors de
ràdio i televisió d'arreu de l'estat, que continuen parlant de «Son
Mocs» no hauria de ser-ho, perquè els hospitals apareixen als
informatius molt menys que als programes d'esports, i si es
construís un nou estadi de futbol (a càrrec dels ciutadans i/o
empreses que hi decidissin de posar lliurement els seus diners)
sempre es podria batejar com estadi A, o estadi CARAMEL. En canvi,
si el nou hospital es fes a Son Moix, aquesta decisió significaria
una visible i contundent aportació a la lletra i l'esperit de la
Constitució, tan idolatrada per alguns sectors de l'espectre
polític, que no diu res del dret a ser generosament i constantment
subvencionat si ets fanàtic de l'esport originalment anomenat
football i que, en canvi, mira tu, sí reconeix el dret dels
ciutadans a la protecció de la salut.
5. Advertència final: Aquesta opinió no és, no tracta de ser,
una gracieta, ni una sàtira sobre una situació que, de fet, no té
gens de divertida.
Estam davant d'un problema (més exactament d'una decisió) de
prioritats, que tindrà conseqüències significatives per a tots els
mallorquins, si bé per alguns més que per altres. El patrimoni
cultural i natural que hem heretat dels nostres passats (el que ens
queda), i la credibilitat dels nostres governants, és més
interessant que el joc de pilota. Esper no ser l'únic que espera
veure el president Antich acceptar-ho, guanyi o perdi les pròximes
eleccions.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.