Certament, vivim un moment entretingut. Conflueixen decepcions i expectatives. Per una banda, la classe política va caient "gairebé a totes bandes" dins un descrèdit progressiu, alhora que les aspiracions de la ciutadania es multipliquen sense que ningú tingui capacitat per reconduir-les de manera satisfactòria: d'aquí la proliferació de nous partits i d'incomptables plataformes per a qualsevol activitat, des d'aturar un pla urbanístic fins a promoure la dissolució del model l'Estat. La dreta, enroscada en els seus atavismes, sembla gelada en una immobilitat roïna, incapaç de fonamentar un discurs que no passi per la demagògia. Seria ben hora de repensar-se i posar-se en l'estela d'un pensament neoconservador, liberal i demòcrata, intel·ligent i purificat d'exclusions i clericalismes; l'esquerra, en canvi, sembla esqueixada per la seva pròpia esquizofrènia, dividida per una multitud de propostes que volen semblar revolucionàries, però que s'estavellen contra la pedra de toc de la realitat. A Catalunya, el referèndum anunciat del 2014 s'ha convertit en un tema considerable: a llarg termini, s'espera acabar convencent el paisanatge que la sobirania total és l'única via per a una Catalunya amb futur. Pujol, condecorat de poc, deia que la Constitució s'havia d'adaptar a Catalunya i no a l'inrevés, encara que això sigui subvertir el dogma principal de qualsevol jurista; mentrestant, per aquí, per les Illes, l'oposició espera a l'aguait que comenci la desfeta del govern, ja que no li calen altres martingales que les que amb astúcia atia la seva premsa. Un PP, per altra banda, que s'autodenomina espanyol, però que manifesta un irracional i obtús odi a Espanya, o a una tercera part d'ella, ja que acusant-la de secessionista la força a dividir-se, tot per aixecar un escàndol que només té com a finalitat arreplegar vots d'un sector de l'opinió pública, avivar desencisos i així pescar, des d'una irresponsabilitat inconcebible, en aigües remogudes. A nivell local i global, la política promou un ball de disfresses que confon tant com entreté.
Melcior Comes, escriptor
