Cent dies de la batlessa Aina Calvo

Des de la seva designació com a candidata va anar de menys a més, donant-se a conèixer com una dona enèrgica, de conviccions sinceres i fora de la dialèctica política convencional. Va aconseguir treure el cap, malgrat la poca presència als mitjans de comunicació. Dels públics era d'esperar; però dels privats fou decebedor el buit generalitzat que rebia, amb cap notícia en setmanes. Tot i això va il·lusionar els qui la conegueren en persona i fer córrer la veu; suficient per reanimar el seu partit, i fruit dels bons resultats electorals governar Cort amb un pacte tripartit.

El pacte reeixí per la seva habilitat personal: aconseguí convèncer en Miquel Nadal, fins al punt que la col·laboració entre ells és total. Ha captivat a un «enfant terrible» com és n'Eberhard Grosske. Ha demostrat generositat amb l'oposició, donant-los veu i vot en les diferents comissions de govern (quan aquests arraconaren l'oposició). El mateix amb les plataformes i associacions veïnals, amb vista als futurs projectes de Ciutat. I a diferència de l'anterior consistori, mostra una decidida voluntat de coordinar totes les àrees d'acció municipal amb contundència.

Els únics punts negatius rellevants són herència de l'anterior legislatura. Son Espases és competència del Govern; però caldria un posicionament més clar, no fos que l'hi esclatàs a les mans.

El seu caràcter continua sent el mateix després de les eleccions. Tracta igual a una fruitera que a una ministra. Sempre té un minut pel ciutadà. Voluntat de servei i d'escoltar no li manquen. Es podrà estar d'acord o en desacord amb les seves decisions; però es nota que vol fer feina pensant en la gent. Tinc l'honor de conèixer-la en persona, i dono fe de tot el que dic sense que m'hagi donat cap càrrec.

Manel García. Palma.