A mitjans del passat agost, els 17.000 passatgers internacionals
que arribaven o sortien de l'aeroport de Los Angeles varen haver de
passar per un calvari d'aquests que, malauradament, comencen a ser
tan freqüents en els aeroports de tot el món. Aquesta vegada no es
tractava de retards "per l'arribada tardana de l'avió" ni d'una
vaga de controladors o de neteja, ni que les maletes "ai, les
maletes!" s'haguessin perdut. No, no era res de tot això.
Simplement no els deixaven baixar o pujar als avions perquè el
servei d'immigració i duanes no podia donar a l'abast per a
inspeccionar els passatgers que anaven i venien. I no és que n'hi
hagués més que qualsevol altre dia, no. El problema era que la
xarxa informàtica d'aquest servei s'havia col·lapsat i, per
consegüent, no podien examinar la paperassa dels passatgers. I la
culpa no era que la xarxa s'hagués vist sotmesa a un atac per part
de crackers "això que amb tanta mala bava (o ignorància) els
mitjans acostumen a anomenar hackers" ni tampoc va ser a causa d'un
dels errors de programari als quals ens té tan acostumats
Microsoft, sinó que tenia un origen molt més senzill: una de les
targes de la xarxa s'havia avariat i havia començat a enviar soroll
arreu. Els serveis tècnics informàtics de l'aeroport varen haver de
menester més de nou hores per descobrir i reparar l'avaria amb el
consegüent embús que va generar la maleïda tarja.
Aquesta feta va servir perquè un periodista del New York Times
hi dediqués un article, amb un títol que ja és per ell mateix tota
una declaració de principis: «Qui necessita els hackers?». Les
idees al voltant són molt simples, encara que velles: tot
l'entramat informàtic és tan feble i la dependència que en tenim és
tan gran, que qualsevol petita disfunció provoca grans desastres.
No debades hi ha una vella llei de Murphy que assegura que si bé
equivocar-se és cosa d'humans, per embullar de bon de veres un
assumpte, cal un ordinador. Sense desmerèixer una altra que diu que
mai no havíem tingut a l'abast una eina que permetés cometre tants
errors en tan poc temps com els ordinadors, amb l'única excepció de
l'esperit de vi i de les pistoles. Però el que té de rellevant la
reflexió del periodista americà és la mateixa pregunta del títol:
fins ara els hackers-crackers havien estat la gran coartada per
amagar les febleses d'unes tecnologies vitals per a la societat
actual, però de cada vegada més queda palès que el perill que poden
suposar els seus atacs és força menys rellevant que els derivats
d'enginyeries més que deficients i, de fet, amb massa freqüència,
els atacs dels crackers estan basats en greus errors d'enginyeria
més que en les pròpies destreses dels malfactors.
De fet, en una d'aquelles ironies que té la vida, la
criminalització i persecució dels hackers (bons o no) comença a
partir d'una fallida del sistema telefònic de l'AT&T el gener
de 1990, una fallida que va ser atribuïda a un atac de hackers i
que desprès es va comprovar que era, simplement, un error en el
programari que feia anar un nou tipus de centraletes. La qual cosa
no va ser obstacle perquè quedàs instal·lada la idea que els
hackers era un perill del qual calia protegir-se. I així ens van
les coses ara, perquè ningú no va prendre seriosament en
consideració que calia prendre mesures a partir de l'experiència i
que no eren d'altres que revisar profundament l'enginyeria
informàtica. Un dels millors informàtics que hi ha hagut, Dijsktra,
ho va deixar dit, negre sobre blanc, poc abans de morir ara ha fet
cinc anys: la comunitat informàtica hauria d'estar profundament
avergonyida per la baixa qualitat dels productes que havia lliurat
al món. Sembla que ningú no en va fer cas: sempre resulta més fàcil
(i més barat) donar la culpa als hackers xinesos, o adolescents
desenfeinats, que revisar profundament els procediments i establir
els mecanismes de seguretat "redundància, sobretot" per quan les
coses fallin, perquè fallar, segur que acabaran per fallar. Potser
sigui arribada l'hora que les empreses del ram i, també la
professió, facin seu el títol "i contingut" d'un meravellós llibre
d'ingenyeria civil, degut a Henry Petroski: «To Enginyer is Human»,
l'enginyeria "ben igual que els errors" és cosa d'humans i que
aprenem més dels nostres errors que dels encerts. Mentrestant, amb
amics així qui necessita els enemics, és a dir, els hackers?
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.