La malaltia

Lenin creia pròxim el seu final el 1921. La Unió Soviètica estava arruïnada després de la guerra civil. Davant tenia un repte enorme: industralitzar Rússia i revitalitzar el camp. I prengué una decisió dràstica. impopular: la NEP (Nova Política Econòmica). És a dir: permetre la propietat privada de les fàbriques fins a 500 empleats i la petita propietat rural. Li digueren de tot, des de socialista degenerat a traïdor. Fins i tot se li rebel·laren unitats de la Marina. Però tothom havia de menjar, i Rússia s'havia d'electrificar, perquè si no es feia, no hi hauria ni hospitals, ni pots de llet condensada per als nins. Prosseguí els plans d'electrificació tsaristes i pactà amb la dreta econòmica en nom de l'interès general. I en el tercer congrés de la Komintern tingué el coratge d'aixecar bòfegues amb un nou concepte: L'esquerranisme, malaltia infantil del comunisme. Posà les bases per treure el carro endavant. Després veren com reia mentre es rebolcava dins la neu. Què et passa, Ilich? , I ell contestà: O no ho enteneu? Hem demostrat que no som infants manipulables. Sabem adaptar-nos a la realitat concreta. Si aguantam el timó, durarem dècades i dècades. Després vindria el pur Stalin i tot degenerà.