Ferran Aguiló

La premsa del lloc com a mesura

Ferran Aguiló18/09/07 0:00

Un milenar de novaiorquesos va gaudir de la descafeïnada cercavila dels Dimonis de sa Pobla, segons les cròniques que s'atreveixen a quantificar l'esdeveniment més enllà dels tòpics de la mediterraneïtat, de la simbiosi de cultures populars i de l'alegria dels càrrecs públics desplaçats per l'esdeveniment. Només els caps de fava poden avaluar la promoció turística aplicant el model de causa-efecte immediat. Sabem del cert que sembrar no significa benefici a la primera collita ni és suficient fer sembrades aïllades. Ara bé, qualque cosa falla quan sembla que l'esdeveniment ha tengut més repercussió a Mallorca que als suposats receptors de la promoció. Començaré a creure en les promocions turístiques d'aquest o de l'anterior govern quan els meus companys de redacció no s'hagin de desplaçar perquè ens arribi notícia de com es gasten els nostres doblers i es conhorten les consciències, i siguin els retalls de premsa del lloc els acanadors de l'èxit. Mentre no pugui comptar amb aquests mètodes d'avaluació, pensaré malament i m'equivocaré o encertaré segons, únicament, l'honradesa dels desplaçats.

Som a la setmana gran de l'art a Palma. A la ja tradicional Nit de l'Art, s'hi suma la Jam Art Mallorca 07 i la «caris-màtica» Art Cologne (caris, pel preu, i màtica, perquè va ser el president fugat el que posà peles al projecte, encara que molt menys de les que han posades els seus continuadors). Seria d'un elitisme malaltís recordar que l'art no és cosa d'un dia. La Nit de l'Art és un esdeveniment social que té l'art com a fil conductor, en teoria, i com excusa, a la pràctica. Algú com jo, que em queix de passejar per una Palma desertitzada, no criticaré l'excusa que em permet gaudir de la nit a Ciutat, encara que només sigui un dia l'any. Llàstima que no inventin més excuses políticament correctes que ens permetin reconèixer-nos ciutadans, malgrat sigui circumstancialment. Aplicant el mateix baròmetre del paràgraf anterior, serà la premsa alemanya la que ens donarà la nota a la nova franquícia firaire. Per ara, fins allà on he badat, costa d'entendre que un govern autonòmic no es preocupi de garantir la promoció del nostre art amb els nostres doblers. Ara bé, si per un d'aquells casuals s'hagués previst que fires i firons artístics només són excuses per a omplir hotels, jo call i deman perdó per la gosadia. Disculpin vostres mercès però aquest pobre ajuntaparaules creia que els doblers balears eren per promocionar l'art que aquí es fa a força de posar-lo a l'alçada dels forans subvencionats. Es duia una franquícia de la fira de renom no per acostar l'art internacional als col·leccionistes balears, que ja les coneixen i visiten amb regularitat, sinó per crear la imatge d'una illa amb possibilitats de ser un centre d'atracció en el mercat de l'art. Però, pel que sembla i com sempre, m'he equivocat: només es tracta de passejar doblers i gent d'un lloc a un altre; les mateixes signatures i els valors segurs o subvencionadament assegurats. Com sempre.