La verema ocupa a molta gent de les Balears durant els dies del
mes de setembre. Les denominacions vitivinícoles de Binissalem, Pla
i Llevant i de vins de la terra de Mallorca, serra de Tramuntana,
Menorca, Eivissa i Formentera viuen el tragí que implica la collita
i el principi d'una nova anyada. Els que no hi entenen, resten
astorats quan visiten un celler o un cup d'elaboració. És l'ambient
creat per l'extensa i intensa tasca del veremar. Pagesos i
viticultors saben fer el seu ofici amb art de segles i possibiliten
el fet de poder arribar a fruir del benestar que s'obté degustant
un bon vi d'aquesta terra. Els ceps, formant un pacífic batalló de
vinyes, ocupen un munt de planes i petites pendents de les Balears
i Pitiüses. Una bellesa que ens pertany a tots i defineix i adorna
els paisatges nostrats. Hi ha tot un ideal illenc en aquest sentit.
El mateix que recomana tenir la casa o l'habitatge en propietat,
una vinya per al propi consum de vi i una extensió de terra que es
pugui governar per un mateix.
QUI TÉ VINYA, TÉ TINYA. La vinya és difícil de fer produir i en
aquest temps setembral duu molts maldecaps. Antigament, a la vinya,
es destriaven un parell de maneres de plantar-la. La vinya
mallorquina era aquella en què els ceps estaven sembrats formant
rengleres separades per un espai de 12 a 14 pams i en les quals es
podien incloure altres plantes, normalment fruiters. Es deia
d'aquesta manera per a diferenciar-la, sobre tot, de la vinya
castellana, amb ceps plantats a vuit pams de distància entre cada
dos ceps immediats, tant en el sentit d'una renglera com en el de
la seva perpendicular. A Menorca, per altra banda, una vinya és
simplement un hortal gran, on hi ha arbres i lleguminoses, al qual
no hi manquen els ceps a més d'altres plantes. === LA RECTA FINAL
DE LES VEREMES. A l'interior dels cellers s'ha començat a criar el
vi d'enguany. De la collita, del caire del premsat i de la saviesa
dels vinaters i vinyòvols en dependrà l'esperat resultat final.
Coincideix tot plegat amb l'inici de la temporada de les primeres
gírgoles. Els freds nou nats ens apropen a una gastronomia
elaborada i complexa que inclou els productes de la temporada:
colfloris, espinacs, porros, carabassa, raïm, albergínies, sípies i
caça.
SANT MATEU A L'ESTIU DIU ADÉU. La setmana comença amb les
llagues de Sant Francesc, un bon dia per a sembrar el julivert.
Diuen que no s'espiga durant el primer any. També és Sant Lambert,
eficaç contra les malalties de l'aviram. El creixent de la Lluna
serà dimecres dia 19 a les 6 hores i 49 minuts del capvespre. El
calendari ens recorda que divendres, dia 21, arriba el torn de Sant
Mateu, patró dels comptables i cobradors d'imposts. I de Bunyola.
L'estiu començarà a acomiadar-se. L'entrada de la tardor tendrà
lloc diumenge que ve, dia 23, a les 11 hores i 51 minuts del
migdia. El mateix dia serà Santa Tecla, segura i eficaç contra les
malalties oculars i patrona dels informàtics.
PAISATGES SINISTRES. A pesar de tot, la gent treu la canya i
l'esperit combatiu, en resposta a unes persones i partits polítics
només preocupats per transformar paisatges en sinistres espectacles
de l'horror i de la misèria.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.