algo de nubes
  • Màx: 27°
  • Mín: 23°
24°

Casa per jeure, vinya per beure, i tota la terra que tu puguis veure

La verema ocupa a molta gent de les Balears durant els dies del mes de setembre. Les denominacions vitivinícoles de Binissalem, Pla i Llevant i de vins de la terra de Mallorca, serra de Tramuntana, Menorca, Eivissa i Formentera viuen el tragí que implica la collita i el principi d'una nova anyada. Els que no hi entenen, resten astorats quan visiten un celler o un cup d'elaboració. És l'ambient creat per l'extensa i intensa tasca del veremar. Pagesos i viticultors saben fer el seu ofici amb art de segles i possibiliten el fet de poder arribar a fruir del benestar que s'obté degustant un bon vi d'aquesta terra. Els ceps, formant un pacífic batalló de vinyes, ocupen un munt de planes i petites pendents de les Balears i Pitiüses. Una bellesa que ens pertany a tots i defineix i adorna els paisatges nostrats. Hi ha tot un ideal illenc en aquest sentit. El mateix que recomana tenir la casa o l'habitatge en propietat, una vinya per al propi consum de vi i una extensió de terra que es pugui governar per un mateix.

QUI TÉ VINYA, TÉ TINYA. La vinya és difícil de fer produir i en aquest temps setembral duu molts maldecaps. Antigament, a la vinya, es destriaven un parell de maneres de plantar-la. La vinya mallorquina era aquella en què els ceps estaven sembrats formant rengleres separades per un espai de 12 a 14 pams i en les quals es podien incloure altres plantes, normalment fruiters. Es deia d'aquesta manera per a diferenciar-la, sobre tot, de la vinya castellana, amb ceps plantats a vuit pams de distància entre cada dos ceps immediats, tant en el sentit d'una renglera com en el de la seva perpendicular. A Menorca, per altra banda, una vinya és simplement un hortal gran, on hi ha arbres i lleguminoses, al qual no hi manquen els ceps a més d'altres plantes. === LA RECTA FINAL DE LES VEREMES. A l'interior dels cellers s'ha començat a criar el vi d'enguany. De la collita, del caire del premsat i de la saviesa dels vinaters i vinyòvols en dependrà l'esperat resultat final. Coincideix tot plegat amb l'inici de la temporada de les primeres gírgoles. Els freds nou nats ens apropen a una gastronomia elaborada i complexa que inclou els productes de la temporada: colfloris, espinacs, porros, carabassa, raïm, albergínies, sípies i caça.

SANT MATEU A L'ESTIU DIU ADÉU. La setmana comença amb les llagues de Sant Francesc, un bon dia per a sembrar el julivert. Diuen que no s'espiga durant el primer any. També és Sant Lambert, eficaç contra les malalties de l'aviram. El creixent de la Lluna serà dimecres dia 19 a les 6 hores i 49 minuts del capvespre. El calendari ens recorda que divendres, dia 21, arriba el torn de Sant Mateu, patró dels comptables i cobradors d'imposts. I de Bunyola. L'estiu començarà a acomiadar-se. L'entrada de la tardor tendrà lloc diumenge que ve, dia 23, a les 11 hores i 51 minuts del migdia. El mateix dia serà Santa Tecla, segura i eficaç contra les malalties oculars i patrona dels informàtics.

PAISATGES SINISTRES. A pesar de tot, la gent treu la canya i l'esperit combatiu, en resposta a unes persones i partits polítics només preocupats per transformar paisatges en sinistres espectacles de l'horror i de la misèria.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.